Glops de Brossa
Poemes del grup d'Intermedi 3 de Sants
Poesia visual
El poeta es preocupa pel poder representatiu de les paraules i comença a reflexionar sobre aquest fenomen. Aquesta preocupació per captar la idea d'una manera sintètica el portarà cap a la poesia visual.
« La poesia visual no és dibuix, ni pintura, és un servei a la comunicació.»
Il·lusió o elecció
La nostra poesia significa que tenim dues maneres de mirar les coses a la vida: d’una manera optimista i positiva, que s'identifica amb el color rosa, o d’una manera negativa, que s'il•lustra amb el color negre. Nosaltres escollim sempre, o gairebé sempre, el color rosa, perquè necessitem veure el costat positiu, el que ens fa seguir endavant i solucionar els diversos problemes que van sorgint a la vida.
També, depenent del cicle de la vida en què ens trobem, veiem les coses diferent de com les vèiem abans, quan érem més joves: es relativitzen; és qüestió de supervivència.
Glòria, Montse, Antònia i Sílvia
Immòbil
Si ens fixem amb detall en la imatge, podem veure unes quantes aplicacions a la pantalla, amb la qual cosa reconeixem que aquesta tecnologia és molt útil. Tanmateix, el que veritablement volíem transmetre és que aquesta eina pot crear una dependència a l’usuari, fent-li creure que no pot sobreviure sense tenir-la a la seva disposició. Així doncs, per a aquests addictes, el telèfon es converteix en un cadenat "immòbil" a la mà o a la butxaca.
Raúl, Javi, Antoni i David
GATALAT
Inspirant-nos en la poesia de Joan Brossa i buscant el que tenim en comú, hem format la paraula català, però amb un punt d’humor i d’originalitat.
A les ales del gat hi ha el nom dels nostres escriptors.
Carmen, Jordi, Montserrat i María
Poesia objecte
A partir del 1967 Brossa es dedicarà de ple al món dels objectes, com una trajectòria paral·lela i complementària de la poesia visual. En aquest camp ja no hi haurà les restriccions pròpies del llenguatge. El poeta gaudirà de plena llibertat per assolir els seus propòsits i aquest nou tipus de poesia esdevindrà el mitjà més idoni per expressar les inquietuds que s'havien anat acumulant al llarg del seu itinerari poètic: la recerca de la màgia quotidiana, la denúncia social i la indagació de l'essència de les coses.
Color de rosa
El mural de darrere significa el món tal com és, amb les guerres, la pobresa, els desnonaments... Les ulleres rosa són com veu el món la gent que no té problemes: tot ho veu de color de rosa, tot ho veu bé; viu d’esquena al món real.
Lou, Joan i Óscar
Un fututr invertit
La nostra presentació visual està enfocada en un món on el plàstic té un gran protagonisme; volem expressar com ens podem trobar d’aquí a uns anys si no hi posem remei.On ara el peixos estan envoltats de plàstic; en un futur, el plàstic estarà envoltat de peixos.
Tanya, Ander, Carlos i Anna.
Després de Brossa
La nostra proposta poètica fa referència molt directament a l'obra del poeta Joan Brossa, el seu nom apareix al títol com a homenatge i també com a clau de lectura.
La nostra poesia visual es compon d'una lletra de fusta (la A, la primera) en un got de vidre amb aigua i terra.
La A, la primera lletra de l'alfabet, és en la poètica de Brossa símbol del principi de l'alfabet i, per extensió, principi de la cultura i també del començament de la vida; l'element de l'aigua fa referència també a la vida, a la transparència i a la llum.
La terra és aquí un altre símbol de vida, però també de mort, del final del cicle de la vida. Els elements es barregen i conviuen en el mateix contenidor, aigua, terra, cultura, poesia, vida i mort.
Com a tota obra d'art no té una clau de lectura única i demana que sigui la persona que l'observa la que busqui la seva o les seves interpretacions i significats. Danilo, Lluïsa i Juanda
ÀÀ À
«Jo era un ull que veia però no mirava. I tot procés ha estat de reeixir a saber mirar, reeixir en l'empresa de penetrar les coses.»
Colofó
El novembre de 2018 es va publicar l'últim llibre d'Albert Sánchez Piñol: Fungus; una reflexió sobre el poder. La novel·la arrenca amb una frase de Brossa que diu ‘"La gent comuna no és conscient del poder que té’’. També hi ha una reflexió del personatge de la Mailís (l'única persona lúcida de la vall) sobre poesia: «El vostre cervell no sap fer metàfores. En conseqüència, us perdeu un dels grans goigs de la vida: la poesia. Sou criatures apoètiques. Vet aquí la vostra desgràcia. No entendreu mai ni un plànol ni un poema; ni una utopia política ni un credo religiós. Com que el vostre cervell no pot dormir, la vostra ànima no pot tenir somnis. Oh, pobres fungus! Els vostres ulls només veuen les coses tal com són, res més [...]»
Un glop de Brossa
Francesca
Created on May 25, 2019
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Memories Presentation
View
Animated Chalkboard Presentation
View
Chalkboard Presentation
View
Witchcraft Presentation
View
Sketchbook Presentation
View
Vaporwave presentation
View
Animated Sketch Presentation
Explore all templates
Transcript
Glops de Brossa
Poemes del grup d'Intermedi 3 de Sants
Poesia visual
El poeta es preocupa pel poder representatiu de les paraules i comença a reflexionar sobre aquest fenomen. Aquesta preocupació per captar la idea d'una manera sintètica el portarà cap a la poesia visual.
« La poesia visual no és dibuix, ni pintura, és un servei a la comunicació.»
Il·lusió o elecció
La nostra poesia significa que tenim dues maneres de mirar les coses a la vida: d’una manera optimista i positiva, que s'identifica amb el color rosa, o d’una manera negativa, que s'il•lustra amb el color negre. Nosaltres escollim sempre, o gairebé sempre, el color rosa, perquè necessitem veure el costat positiu, el que ens fa seguir endavant i solucionar els diversos problemes que van sorgint a la vida. També, depenent del cicle de la vida en què ens trobem, veiem les coses diferent de com les vèiem abans, quan érem més joves: es relativitzen; és qüestió de supervivència. Glòria, Montse, Antònia i Sílvia
Immòbil
Si ens fixem amb detall en la imatge, podem veure unes quantes aplicacions a la pantalla, amb la qual cosa reconeixem que aquesta tecnologia és molt útil. Tanmateix, el que veritablement volíem transmetre és que aquesta eina pot crear una dependència a l’usuari, fent-li creure que no pot sobreviure sense tenir-la a la seva disposició. Així doncs, per a aquests addictes, el telèfon es converteix en un cadenat "immòbil" a la mà o a la butxaca. Raúl, Javi, Antoni i David
GATALAT
Inspirant-nos en la poesia de Joan Brossa i buscant el que tenim en comú, hem format la paraula català, però amb un punt d’humor i d’originalitat. A les ales del gat hi ha el nom dels nostres escriptors. Carmen, Jordi, Montserrat i María
Poesia objecte
A partir del 1967 Brossa es dedicarà de ple al món dels objectes, com una trajectòria paral·lela i complementària de la poesia visual. En aquest camp ja no hi haurà les restriccions pròpies del llenguatge. El poeta gaudirà de plena llibertat per assolir els seus propòsits i aquest nou tipus de poesia esdevindrà el mitjà més idoni per expressar les inquietuds que s'havien anat acumulant al llarg del seu itinerari poètic: la recerca de la màgia quotidiana, la denúncia social i la indagació de l'essència de les coses.
Color de rosa
El mural de darrere significa el món tal com és, amb les guerres, la pobresa, els desnonaments... Les ulleres rosa són com veu el món la gent que no té problemes: tot ho veu de color de rosa, tot ho veu bé; viu d’esquena al món real. Lou, Joan i Óscar
Un fututr invertit
La nostra presentació visual està enfocada en un món on el plàstic té un gran protagonisme; volem expressar com ens podem trobar d’aquí a uns anys si no hi posem remei.On ara el peixos estan envoltats de plàstic; en un futur, el plàstic estarà envoltat de peixos. Tanya, Ander, Carlos i Anna.
Després de Brossa
La nostra proposta poètica fa referència molt directament a l'obra del poeta Joan Brossa, el seu nom apareix al títol com a homenatge i també com a clau de lectura. La nostra poesia visual es compon d'una lletra de fusta (la A, la primera) en un got de vidre amb aigua i terra. La A, la primera lletra de l'alfabet, és en la poètica de Brossa símbol del principi de l'alfabet i, per extensió, principi de la cultura i també del començament de la vida; l'element de l'aigua fa referència també a la vida, a la transparència i a la llum. La terra és aquí un altre símbol de vida, però també de mort, del final del cicle de la vida. Els elements es barregen i conviuen en el mateix contenidor, aigua, terra, cultura, poesia, vida i mort. Com a tota obra d'art no té una clau de lectura única i demana que sigui la persona que l'observa la que busqui la seva o les seves interpretacions i significats. Danilo, Lluïsa i Juanda
ÀÀ À
«Jo era un ull que veia però no mirava. I tot procés ha estat de reeixir a saber mirar, reeixir en l'empresa de penetrar les coses.»
Colofó
El novembre de 2018 es va publicar l'últim llibre d'Albert Sánchez Piñol: Fungus; una reflexió sobre el poder. La novel·la arrenca amb una frase de Brossa que diu ‘"La gent comuna no és conscient del poder que té’’. També hi ha una reflexió del personatge de la Mailís (l'única persona lúcida de la vall) sobre poesia: «El vostre cervell no sap fer metàfores. En conseqüència, us perdeu un dels grans goigs de la vida: la poesia. Sou criatures apoètiques. Vet aquí la vostra desgràcia. No entendreu mai ni un plànol ni un poema; ni una utopia política ni un credo religiós. Com que el vostre cervell no pot dormir, la vostra ànima no pot tenir somnis. Oh, pobres fungus! Els vostres ulls només veuen les coses tal com són, res més [...]»