6º Valenciano tema 9

6º valenciano tema 9

Índice

1.- El adjectiu i la seua formación

2.- Morfología de l'adjectiu: El gènere

3.- Morfología de l'adjectiu: El nombre

4.- Els adverbis

5.- la b i v

6.- El programa de mà

7.- Teatre

El adjectiu i la seua formación

01

Un adjectiu és la paraula que explica com són les coses, persones, idees o qualsevol entitat que pugui ser designada amb un nom substantiu. l'adjectiu té tres graus: positiu o pur, quan l'adjectiu està usat en la seva forma ord• inària; comparatiu, quan s'usa per contrastar dues realitats (cas de major , per exemple); grau superlatiu, quan expressa el punt màxim o mínim d'una gradació (com òptim o divertidíssim , per exemple).

MORFOGIA DE L'ADJECTIU: EL GÈNERE

Encara que en els adjectius la formació del femení segueix les mateixes normes que en la dels substantius, cal tenir present que hi ha molts adjectius d'una sola terminació, és a dir, que tenen la mateixa forma per al masculí i per al femení.

Acabats amb singular masculí i femení plural masculí i femení casos especials -ble amable, feble, possible amables, febles, possibles -al / -el / -il normal, fidel, difícil normals, fidels, difícils anòmal -a, paral·lel -a, tranquil -il·la -ar / -or escolar, superior escolars, superiors avar-a, rar-a, incolor-a -ant / -ent elegant, obedient elegants, obedients sant -a, atent -a, content -a, lent -a -a agrícola, persa agrícoles, perses -e alegre, jove alegres, joves negre -a, apte -a, agre -a, culte -a

MORFOGIA DE L'ADJECTIU: EL GÈNERE

Els adjectius acabats en -aç, -iç, -oç tenen una sola terminació en singular, però dues en plural.

singular masculí i femení plural masculí plural femení -aç capaç capaços capaces -iç feliç feliços felices -oç veloç veloços veloces

MORFOGIA DE L'ADJECTIU: EL GÈNERE

L' adjectiu és una paraula que modifica el nom indicant-ne qualitats. Hi ha adjectius de dues terminacions ( verd, verda ) i adjectius d'una sola terminació ( amable) . Aquests últims són invariables pel que fa al gènere. • Generalment, afegint una -a al masculí: bonic - bonic a prim - prim a net - net a • Els adjectius que no són aguts i que acaben amb -e , -o , -u canvien aquesta vocal per -a : ample - ampl a fondo - fond a ateu - ate a

MORFOLOGIA DE L'ADJECTIU: EL NOMBRE

1. En general, el plural es forma afegint una -s al singular: gran gran s 2. Si el mot acaba amb -a àtona, el plural es fa amb la forma -es . Això fa que hi hagi alguns canvis ortogràfics: obli qua obli qües 3. La majoria dels noms acabats amb vocal tònica afegeixen -ns : bo bo ns 4. Els masculins acabats amb -s , -ç , -x , -ix i -tx fan el plural amb -os : comple x comple xos 5. Les paraules acabades amb -sc , -st , -xt i -ig poden fer el plural amb -s o amb -os : mitx s mitx os 6. Dupliquen la -s una sèrie de mots acabats amb: -as -es -is -os -us pallús sos Però no la dupliquen casos com: france s os

Els adeverbis

ENLACE

ENLACE

La b i v

ENLACE

02

El programa de mà

En sales de teatre o auditoris, junt amb l’entrada es dóna un programa de mà, un fullet que inclu la información més rellevant sobre l’espectacle: el títol, l’autor, el director, els intèrprets, la sinopsis, l’equip tècnic, alguna crítica, etc.

Teatre

Per a representar un text teatral cal entendre’l bé, memoritzar-lo i assajar-lo. Els parlaments s’han de dir amb veu clara i vocalitzant. Els gestos i els moviments són també molt importants. La principal característica del text teatral és l’ús del diàleg, a més a més, de vegades apareixen els monòlegs (un personatge parla amb si mateix sense cap interlocutor que li responga).

¡Gracias!