Literatura catalana segles XVI, XVII i XVIII

Literatura catalana dels segles XVI, XVII i XVIII

Llengua Catalana i Literatura Prof. Montserrat Capdevila

Context

Causes, conseqüènciesFets històrics rellevants

Literatura culta

Característiques generals

Renaixement

Barroc

Neoclassicisme (Il·lustració)

Literatura popular

Poesia popularProsa popular Teatre popular

Context

Pel que fa a la cultura i la literatura culta, a l’època moderna hi trobem els moviments següents:

• S XVI: Renaixement
• S. XVII: Barroc
• S.XVIII: Neoclassicisme

Des del s. XVI fins al XIX, una sèrie de fets històrics acaben afectant el desenvolupament cultural de Catalunya que al llarg del segle XV havia assolit una gran brillantor.

Causes

Unió dinàstica amb Castella

• Mor Martí l’Humà (1410) sense deixar descendència.
• Compromís de Casp (1412): unió amb la dinastia castellana dels Trastàmara.
• Casament de Ferran II i Isabel la Catòlica. (1479)

• Castellanització de l’aristocràcia

• Felip V anul·la les institucions catalanes
• Prohibeix l’ús oficial del català.

Trasllat de la Cort al centre de la península.

Decret de Nova Planta

Segle XV

Fets històrics rellevants

Segle XVI

Segle XVII

Segle XVIII

Fets històrics rellevants del segle XVII

Guerra dels Segadors 1640-1652

Revolta dels Barretines 1687-1689

Tractat dels Pirineus 1659

1667Revolta dels Angelets de la Terra

1640-1668Revolta independència de Portugal

1618Guerra dels Trenta anys

Fets històrics rellevants del segle XVIII

Decret de Nova Planta a Mallorca i les Pitiüses 1715

Decret de Nova Planta a València i Aragó 1707

Memorial de Greuges 1760

1716Decret de Nova Planta al Principat de Catalunya.Desapareix la Cancelleria Reial.

1713-1783 Menorca passa a domini anglès

1700-1714Guerra de Successió

Conseqüències

• Entrada de castellanismes a la literatura culta, sobretot al segle XVII.

• Pèrdua de la consciència d’unitat entre els diferents territoris de parla catalana.

• Davallada general, tant en qualitat com en quantitat, de la literatura culta.

• Les classes populars no deixen de fer servir el català com a llengua d’expressió, sovint l’única llengua que coneixen.

• Castellanització de l’aristocràcia dels antics territoris de la corona d’Aragó.

• Afebliment de la personalitat política catalana.

• Pèrdua de poder de la burgesia catalana, afeblida per les guerres i les crisis econòmiques. Això va afavorir l’oposició entre aristocràcia, castellanitzada, i el poble, que continuava emprant el català en tots els àmbits.

El terme “Decadència” afecta només a la literatura culta, la popular continuava desenvolupant-se. Per tant:

Literatura culta

• Imitació dels grans autors castellans: Garcilaso, Quevedo, Góngora…

• Presència de castellanismes.

• Imitació de formes mètriques de la poesia castellana.

Renaixement

• Desenvolupament del pensament humanista del segle XIV.

• Visió antropocèntrica.
• Classicisme.
• Vitalisme i alegria de viure.
• Imitació de la natura.
• Curiositat científica.
• Es conreen gèneres d’assaig.

Barroc

• Pessimisme, tenebrisme, lletjor, la mort.
• La realitat és la mort, la vida un somni (gaudir del moment).
• Contradicció i desequilibri.
• Condició efímera de la bellesa.

• Obsessió pel pas del temps.

• Artifici, ornamentació (acumulació de figures retòriques).

• Retorn al teocentrisme medieval.

• Es destaquen aspectes negatius.

A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava

Autor: Francesc Vicent Garcia

Qui és Francesc Vicent Garcia?

Ab una pinta de marfil polia 1 sos cabells de finíssima atzabeja, 2 a qui los d’or més fi tenen enveja, 3 en un terrat la bella Flora un dia. 4 Entre ells la pura neu se descobria 5 del coll, que ab son contrari més campeja; 6 i com la mà com lo marfil blanqueja, 7 pinta i mà d’una peça pareixia. 8 Jo de lluny tan atònit contemplava 9 lo dolç combat que ab extremada gràcia 10 aquestos dos contraris mantenien, 11 que el cor enamorat se m’alterava, 12 i, temerós d’alguna gran desgràcia, 13 de prendre’ls tragues ganes me venien 14

Tema

Mètrica

Figures retòriques

Conclusió

(Exemple de comentari)

Sonets de F.V. Garcia

Neoclassicisme (Il·lustració)

• Confiança cega en la raó i el progrés.
• Claredat i austeritat formal.
• Inspiració cultura de l'antiguitat grecollatina.

• Literatura didàctica i d’assaig.
• Versemblança, unitat d'estil i didactisme,

• La literatura = eina didàctica.
• Tractats històrics i gramaticals.

Rafael d'Amat (Baró de Maldà)

Calaix de sastre

Literatura popular

Poesia popular

• Nadales: a l’entorn del naixement de Crist
• Corrandes: danses o cançons curtes, normalment amb estrofes de quatre versos (quartetes) heptasíl·labs.
• Goigs: poesia religiosa sota l’advocació d’un sant o parròquia
• Romanços: poemes narratius de tradició oral (El comte Arnau, Lo mariner…).

• Versos d’art menor (màxim 8 síl·labes)
• Rima assonant
• Ús abundant de repeticions (anàfores, paral·lelismes…) que n’accentuen la musicalitat i en faciliten la memorització.

Gran varietat de gèneres

De transmissió oral, cantada, i amb certes constants formals:

Prosa popular

• Rondalles: fets imaginaris (reals o fantàstics), amb fórmules típiques d'inici i final (Vet aquí el conte acabat), repetició de fets, llengua oral (refranys, frases fetes, onomatopeies...) i moralitat final. Lloc-Temps imprecís.

• Llegendes: fets presentats com a verídics. Lloc i temps precisos i històrics.

• Reculls: Aplec de rondaies mallorquines de Jordi des Racó (fet per Antoni Maria Alcover), Rondallística (Joan Amades) i Rondalles valencianes (Enric Valor).

Teatre popular

De caràcter profà

• Es continua la tradició de l’entremès medieval, anomenat sainet: peces dramàtiques breus que descriuen costums de l’época, acompanyats de música i cançons i d’intenció satírica.

• A l’entorn de les celebracions litúrgiques com Nadal i Pasqua.
• L’església se’n servia per fer arribar els seus ensenyaments doctrinals i moralitzadors a les classes humils (sovint analfabetes).

De caràcter religiós

A la vora de la mar (Lo mariner)

Webgrafia

Sílvia Montals. La Decadència.

Bibliografia

Trama. Literatura Batxillerat. Ed. Teide, 2017 LitA. Literatura catalana. Ed. Vicenç Vives

http://mcapde95.blogspot.com/

@mcapde95