Gramatica 5è

GRAMÀTICA

Cinquè

Índex

Introducció

QUÈ ÉS LA GRAMÀTICA?

Es denomina gramàtica a la ciència que estudia els components d'una llengua i les seues combinacions.

Com tantes altres, la paraula gramàtica ve del llatí, de la paraula grammatĭca que significa l'art de dominar una llengua de manera correcta, de manera oral i escrita. Així, es pot dir que la gramàtica són els principis, regles i característiques que ens diuen com usar correctament una llengua.

QUÉ ANEM A ESTUDIAR?

Durant el curs de cinquè anem a aprendre molt sobre gramàtica.

GRAMÀTICA

Els substantius

Els determinants

Els pronoms personals

Els adjectius

El verb

ELS SUBSTANTIUS.

Són les paraules amb què anomenem persones, animals, coses, idees o sentiments.

exemples

Exemples:

alegria

Somni

Platja

Solidaritat

Els substantius

tenen...

GÈNERE

NOMBRE

MASCULINS:

SINGULAR:

són els que poden anar acompanyats de les formes el/els, un / uns, aquest, aquests...

anomenen un sol ésser o objecte.

FEMENINS:

PLURAL:

són els que poden anar acompanyats de les formes la/les, una, unes, aquesta, aquestes...

anomenen diversos éssers o objectes.

EXEMPLES.

FEMENINS:

MASCULINS:

tiaferida sensibilitat formiga

Cotxeoncle armari llit

PLURALS:

SINGULARS:

veïnescadires jocs gossos

aviòmenjador bicicleta calaix

Classes de substantius

COMUNS

INDIVIDUALS

CONCRETS

Anomemen en singular, una única persona, animal o cosa.Ex. futbolista, peix, flor

Anomemen qualsevol persona, animal o cosa.Ex. xiqueta, riu, gos

Anomemen éssers o objectes que es poden vore, tocar, sentir...Ex. globus, taula

PROPIS

ABSTRACTES

COL·LECTIUS

Anomemen idees, sentiments... que NO es poden vore, tocar, sentir...Ex. alegria, il·lusió

Anomemen una persona, un animal o una cosa concreta dins d'un grup.Ex. Marc, Vinalopo, Boby

Anomemen en singular un CONJUNT de persones, animals o coses.Ex. equip, banc, jardi

EXEMPLES

Propi individual concret

Vènus és... Parc és... Felicitat és... Bandada és...

comú individual concret

comú individual abstracte

comú col·lectiu concret

Enhorabona!

Ja ho saps tot sobre els substantius!

TORNAR

ELS DETERMINANTS.

Són les paraules que van davant del substantiu i que el concreten o el determinen.

saber més

ELS DETERMINANTS.

Normalment els substantius no apareixen sols, sinó precedits d'altres paraules, que van davant d'ell per a assenyalar-lo de manera exacta, es a dir, per a determinar-lo. Aquestes paraules son ELS DETERMINANTS

La casa Aquest jardí Els pobles Un televisor

Els determinants

exemples

poden fer de determinant

el gos

L'article

aquest gos

Els demostratius

el meu gos

Els possessius

tres gossos

Els numerals

algun gos

Els indefinits

L'article.

L'article és una classe de paraula que serveix per a anunciar la presència d'un substantiu i indicar el gènere i el nombre que té. Sempre apareix davant del substantiu i té com a única funció determinar-lo.

Pot ser:

Determinat: quan acompanya a un substantiu que coneix la persona a la qual ens dirigim. Exemple: el joc

Indeterminat: quan acompanya a un substantiu que és desconegut o no específic per a la persona a la qual ens dirigim. Exemple: un joc

L'article.

Sempre va en el mateix gènere i en el mateix nombre que el substantiu que acompanya.

Recorda!

Té les següents formes

Les formes dels articles el i la s'apostrofen davant de paraules començades en vocal o h.L'article la, però, presenta algunes excepcions com: la historia, la universitat, etc.

Tornar

ELS PRONOMS PERSONALS.

Són paraules que serveixen per a anomenar els éssers o els objectes sense utilitzar substantius.

saber més

Els pronoms personals poden ser...

2ª PERSONA

3ª PERSONA

1ª PERSONA

Anomenen a la persona que escolta

Anomenen a l'ésser o persona de què es parla

Anomenen a la persona que parla

ellalo li ells

tuusvosaltres

joem nosaltres

Els pronoms personals poden ser...

2ª PERSONA

3ª PERSONA

1ª PERSONA

Anomenen a la persona que escolta

Anomenen a l'ésser o persona de què es parla

Anomenen a la persona que parla

ellalo li ells

tuusvosaltres

joem nosaltres

i també poden ser...

FORTS

FEBLES

Han d'anar sempre al costat d'un verb, o davant o darrere d'ell.

Si el pronom pot anar a soles.

jotu vosaltres

DARRERE

DAVANT

Et diré la veritatVos vull molt

Parleu-me Deixeu-nos

En resumen...

1ª PERSONA

2ª PERSONA

3ª PERSONA

FORTS

SINGULAR

tu / vosté

ell / ella / si

Jo / mi

es / se / el / lo / la / lo / ho

et / te

FEBLES

em / me

PLURAL

Vosaltres / vosté

FORTS

ells / elles

nosaltres

es / se /els / los / les

FEBLES

us / vos

ens / nos

L'ADJECTIU.

Són les paraules que ens diuen com són o com estan les persones, els animals o les coses. Per tant, els adjectius expressen qualitats o estats dels substantius.

saber més

GRAUS DE L'ADJECTIU

L' ADJECIU

Poden anar davant o darrere d'un substantiu.

Un somriure bonicUn bonic somriure

Però, a vegades, si canvia la posició de l'adjectiu també canvia el seu significat.

Un pobre homeUn home pobre

Compassió

Que no te diners

L' ADJECIU

Els adjectius concorden en gènere i nombre amb el substantiu!

Un xic tranquilUna xica tranquil·la Uns xics tranquils Unes xiques tranquil·les

L' ADJECIU

TIPUS

Tenen una forma per al masculí i altra per al femení.

VARIABLES

Un cotxe blauUna moto blava

Tenen la mateixa forma per al masculí i per al femení.

INVARIABLES

Un astre brillantUna estrela brillant

PLUJA D' ADJECTIUS

Tenim un minut per a trobar, per equips, tants adjectius com siga possible que servisquen per a definir...

GRAUS ADJETIUS

Un edifici alt Un edifici més alt que una casa Un edifici altíssim

EL ADJECTIU EXPREsSA UNA QUALITAT DEL SUBSTANTIU PERÒ...

GRAUS DE L'ADJECTIU

L'adjectiu pot indicar la intensitat amb què un substantiu posseeeix una qualitat determinada perquè té GRAUS.

El substantiu pot tindre aquestes qualitats amb més o menys intensitat.

GRAU COMPARATIU:

GRAUS DE L'ADJECTIU

Quan compara la mateixa qualitat en dos éssers o dos objectes diferents.

GRAU POSITIU:

Quan expressa una qualitat sense indicar-ne la intensitat.

Un castell més antic que un palau.

Un castell antic.

La comparació pot ser de 3 tipus:

GRAU SUPERLATIU:

menys que... igual que... més que...

• INFERIORITAT
• IGUALTAT
• SUPERIORITAT

Quan expressa una qualitat en el seu grau màxim, el que més.

Un castell antiquíssim.

Com fer-ho?

GRAU SUPERLATIU:

Es pot formar de diverses maneres.

Afegint DAVANT

Amb la TERMINACIÓ

FORT -> MOLT FORT FORT -> BEN FORT

• MOLT
• BEN

• -ÍSSIM
• -ÍSSIMA

FORT -> FORTÍSSIM FORT -> FORTÍSSIMA

EL VERB.

Els verbs són paraules que expressen accions o estats.

saber més

QUE HEM DE SABER DELS VERBS?

FORMES VERBALS

CONJUGACIONS

ARREL i DESINÈNCIA

PERSONA

NOMBRE

MODE

TEMPS

FORMES VERBALS

Les formes verbals d'un verb poden ser:

FORMES VERBALS COMPOSTES

FORMES VERBALS PERIFRÀSTIQUES

FORMES VERBALS SIMPLES

Estàn formades, també, per dos verbs: sempre el verb auxiliar anar i el verb que es conjuga.

Estàn formades per dos verbs: sempre el verb auxiliar haver i el verb que es conjuga.

Consten d'una sola paraula.

baixaré tindràs ballarem jugarà

hem baixat hem tingut han ballat han jugat

vaig baixar vam tindre vas ballar van jugar

CONJUGACIONS

En primer lloc hem de conèixer que per anomenar els verbs utilitzem l'infinitiu: córrer, cantar, ballar, beure, dormir... En valencià els infinitius poder acabar en:

1ª CONJUGACIÓ

Verbs acabats en -AR (jugar, cantar, ballar...)

Verbs acabats en -ER o -RE (beure, témer, riure...)

2ª CONJUGACIÓ

Verbs acabats en -IR (sofrir, cosir...)

3ª CONJUGACIÓ

ARREL I DESINÈNCIA

Si a un infinitiu li llevem la seua terminació, obtenim l'ARREL. Exemple: Parlar li llevem -AR = Parl-

Totes les formes verbals tenen la mateixa arrel:

parl-em, parl-es, parl-arem. parl-aràs...

Les terminacions que afeghim a l'arrel d'un verb s'anomenen DESINÈNCIES.

ARREL I DESINÈNCIA

PODÍEM

DESINÈNCIA

ARRELPoder - er = POD

ARREL I DESINÈNCIA

CANTAREM

ARRELCantar - ar = CANT

DESINÈNCIA

ARREL I DESINÈNCIA

JUGÀVEU

ARRELJugar - ar = JUG

DESINÈNCIA

NOMBRE

Les formes verbals ens donen informació sobre el nombre de persones que realitzen l'acció.

SINGULAR. L'acció la realitza una sola persona. Exemples: cante, balle, juga, riu...

PLURAL. L'acció la realitzen diverses persones. Exemples: cantem, ballen, juguen, riuen...

PERSONA

Les formes verbals també ens informen sobre la persona que realitza l'acció. Aixì diferenciem:

L'acció la fa la persona o les persones que parlen

1a Persona

BALLE, BALLEM, SALTE...

L'acció la fa la persona o les persones que escolten.

2a Persona

BALLES, BALLEU, SALTES...

L'acció la fa la persona o les persones de les que parlen o escolten.

3a Persona

BALLA, BALLEN, SALTA...

PERSONA

PERÒ...

Algunes formes verbals no informen sobre la persona que realitza l'acció.Aquestes formes són les...

FORMES NO PERSONALS

INFINITIU

PARTICIPI

GERUNDI

Ballat

Ballar

Ballant

Es forma afegint -ar, -re, -er, -ir

Es forma afegint -at, -ut, -it

Es forma afegint -ant, -ent, int

TEMPS.

Les formes verbals situen l'acció en un temps determinat:

PASSAT. Ahir plogué Vam jugar

PRESENT. Ara neva Juguem

FUTUR. Demà farà sol Jugarem

EL MODE.

Les formes verbals també aporten informació sobre l'actitud que te el que parla sobre el que diu. A això l'anomenem MODE.

Subjuntiu.

Imperatiu.

S'utilitza quan es presenta un desig, una possibilitat no segura o una ordre negativa. Vull xocalate Jo crec que em telefonara. No et banyes!

S'utilitza quan expressem una ordre afirmativa. Ix a jugar!

Indicatiu.

Es presenten les accions com a reals. Laura salta.