6º Valenciano tema 4

6º Valenciano tema 4

Índice

Palabra derivada/ palabra primitiva

L'adjectiu

L'apostrofació

Records

Biografia, autobiografía i memòries.

Metáfora, metonimia, sinecdoque

Paraules derivades amb sufixos

L'adjectiu

Els adjectius són paraules que es refereixen sempre a sustantius i ens diuen com són o com estan les persones, els animals, i les coses. Els adjectius poden expressar qualitats o estats. Per exemple: flassada nova, gos content. Generalment, els adjectius es posen darrere el sustantiu, però s’hi poden posar davant. Per exemple: ulls bonics, bonics ulls. A vegades l’adjectiu s’uneix al sustantiu a què es refereix per mitjà d’un verb. Per exemple: Els fantasmes estaven avergonyits. GÈNERE I NOMBRE DE L’ADJECTIU Els adjectius van en el mateix gènere (masculí o femení) i nombre (singular o plural) que els substantius a què es refereixen. Per això diem que el substantiu i l’adjectiu concorden en gènere i nombre. Per exemple: company simpàtic, companya simpàtica, companys simpàtics, companyes simpàtiques. Alguns adjectius, com blau o redó, presenten dues formes: una per al masculí (blau, redó) i una altra per al femení (blava, redona). Altres adjectius, en canvi, són invariables, és a dir, presenten la mateixa forma per al masculí i per al femení. Per exemple: una cometa brillant, una estrela brillant.

L'adjectiu

Els adjectius són les paraules que expressen qualitats o estats dels substantius. Els adjectius van en el mateix gènere i nombre que els substantius a què es refereixen. ELS GRAUS DE L’ADJECTIU Els adjectius expressen qualitats. Les qualitats es poden tindre en diferents graus, és a dir, amb més o menys intensitat. Els graus de l’adjectiu són tres: positiu, comparatiu i superlatiu. Un adjectiu est à en grau positiu quan no indica intensitat. Per exemple: fort. Un adjectiu està en grau comparatiu quan compara la intensitat amb què dos éssers o objectes posseeixen una qualitat. El grau comparatiu pot ser d’inferioritat, d’igualtat, o de superioritat. Per exemple: Joan és menys fort que Pere. Un adjectiu està en grau superlatiu: quan expressa una qualitat en grau màxim. Per exemple: molt fort, fortíssim. Alguns adjectius, com bo, dolent, gran, xicotet..., posseeixen, a més de les formes comunes, altres formes especials per als graus comparatiu i superlatiu.

L'adjectiu

Enllaç 1

Enllaç 2

L'apostrofació

L'apostrofació

L'apostrofació

L'apostrofació

Contem récords

Es fa en primera persona i normalmente en imperfet d’indicatiu.

Biografia, autobiografia i memòries.

Memòries són més personals que les altres dues i se centren en aquells moments que per a l’autor són més importants. Pot ser en primera o tercera persona.

La metáfora i la metonímia

La metàfora la podem definir com una comparació incompleta: Ella és (tan bonica com) una rosa. --> Ella és una rosa. El meu marit és (com / tan fort com) un bou. --> El meu marit és un bou. En la metàfora hi ha dos plans o termes: el real (el meu marit) i l'evocat o imaginari (bou). Hi ha, doncs, una relació de similitud entre tots dos termes. Si només apareix el pla evocat, ens trobem amb una metàfora pura: El pirata del seu cor li va destrossar l'ànima (és a dir, el seu amor), i si ixen tots dos plans, impura: El seu amor fou el pirata del seu cor, que li va destrossar l'ànima. En la metonímia, tenim una relació de contigüitat, de possessió, de grau o proximitat, de pertinença a un mateix grup, a una mateixa espècie... La sinècdoque, la podem incluore dins la metonímia, i consisteix en la substitució de la part pel tot, o del tot per la part. La metàfora la podem definir com una comparació incompleta: Ella és (tan bonica com) una rosa. --> Ella és una rosa. El meu marit és (com / tan fort com) un bou. --> El meu marit és un bou.

La metáfora i la metonímia

¡Gracias!