1. Les varietats de la llengua
Llengua Catalana i Literatura, 1r de Batxillerat
Les varietats geogràfiques
Conceptes clau
- Geolectes (o dialectes geogràfics)
- Isoglossa
Dos grans blocs dialectals
- Català oriental
- Català occidental
Els dialectes catalans, característiques
Com sonen els dialectes?
Central
Com sonen els dialectes?
Rossellonès
Com sonen els dialectes?
Balear
Com sonen els dialectes?
Alguerès
Com sonen els dialectes?
Nord-occidental
Com sonen els dialectes?
Valencià
Les varietats funcionals o registres
Cada situació comunicativa determinada condiciona un determinat ús lingüsítc. La diversitat de situacions comunicatives es tradueix en l'existències de diversos registres (o varietats funcionals o estilístiques).
Un usuari és competent en una llengua quan és capaç és d'adaptar-la a les exigències de la situació.
Factors que determinen quin és el registre adequat a cada situació comunicativa:
Tema
Formalitat
Canal
Grau de familiaritat
Intencionalitat
El registre culte
Text científic o cinetificotècnic
Text literari
- Es basa fonamentalment en l'estàndard. - S'usa en publicacions i discursos de caràcter científic. - Intencionalitat objectiva. - Combinació del llenguatge amb altres llenguatges formals (formulacions, símbols...). - Expressió precisa i construcció lògica i coherent del discurs. - Precisió lèxica (monosèmia i denotació). - Ús de neologismes, manlleus, sigles, acrònims... - Priorització de la claredat i el rigor expositius.
- Expressió d'una voluntat estètica. - Manifestació artística, l'expressió lliure del creador, l'ambigüitat i la subjectivitat provoquen reaccions en el lector. - Llenguatge connotatiu: atribució de significats metafòrics o secundaris als mots. - Tres grans gèneres: poesia, prosa i teatre.
El registre estàndard
Propietats:
Apte per a tot tipus de manifestacions
Lligam de tots els parlants
Normativa coherent i integradora
Estable i flexible
Llengua independent
El registre col·loquial
Característiques: - Abundància d'oracions exclamatives i interrogatives. - Relaxament de la normativa lingüística. - Predomini de la juxtaposició i la coordinació. - Ús freqüent d'anacoluts, mots sobreentesos i elisions. - Ús de recursos estilístics (hipèrboles, sentit figurat...). - Abundància d'interjeccions, onomatopeies, diminutius, augmentatius, mots crossa, locusions, frases fets... - Presència d'un lèxic sovint pobre i poc precís. - Abundància d'interferències lingüístiques (barbarismes, calcs sintàctics...).
Tema 1. Les varietats de la llengua
MARIA FONT FERRAN
Created on August 21, 2018
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Randomizer
View
Timer
View
Find the pair
View
Hangman Game
View
Dice
View
Scratch and Win Game
View
Create a Word Search
Explore all templates
Transcript
1. Les varietats de la llengua
Llengua Catalana i Literatura, 1r de Batxillerat
Les varietats geogràfiques
Conceptes clau
Dos grans blocs dialectals
Els dialectes catalans, característiques
Com sonen els dialectes?
Central
Com sonen els dialectes?
Rossellonès
Com sonen els dialectes?
Balear
Com sonen els dialectes?
Alguerès
Com sonen els dialectes?
Nord-occidental
Com sonen els dialectes?
Valencià
Les varietats funcionals o registres
Cada situació comunicativa determinada condiciona un determinat ús lingüsítc. La diversitat de situacions comunicatives es tradueix en l'existències de diversos registres (o varietats funcionals o estilístiques).
Un usuari és competent en una llengua quan és capaç és d'adaptar-la a les exigències de la situació.
Factors que determinen quin és el registre adequat a cada situació comunicativa:
Tema
Formalitat
Canal
Grau de familiaritat
Intencionalitat
El registre culte
Text científic o cinetificotècnic
Text literari
- Es basa fonamentalment en l'estàndard. - S'usa en publicacions i discursos de caràcter científic. - Intencionalitat objectiva. - Combinació del llenguatge amb altres llenguatges formals (formulacions, símbols...). - Expressió precisa i construcció lògica i coherent del discurs. - Precisió lèxica (monosèmia i denotació). - Ús de neologismes, manlleus, sigles, acrònims... - Priorització de la claredat i el rigor expositius.
- Expressió d'una voluntat estètica. - Manifestació artística, l'expressió lliure del creador, l'ambigüitat i la subjectivitat provoquen reaccions en el lector. - Llenguatge connotatiu: atribució de significats metafòrics o secundaris als mots. - Tres grans gèneres: poesia, prosa i teatre.
El registre estàndard
Propietats:
Apte per a tot tipus de manifestacions
Lligam de tots els parlants
Normativa coherent i integradora
Estable i flexible
Llengua independent
El registre col·loquial
Característiques: - Abundància d'oracions exclamatives i interrogatives. - Relaxament de la normativa lingüística. - Predomini de la juxtaposició i la coordinació. - Ús freqüent d'anacoluts, mots sobreentesos i elisions. - Ús de recursos estilístics (hipèrboles, sentit figurat...). - Abundància d'interjeccions, onomatopeies, diminutius, augmentatius, mots crossa, locusions, frases fets... - Presència d'un lèxic sovint pobre i poc precís. - Abundància d'interferències lingüístiques (barbarismes, calcs sintàctics...).