Tema 1. Les varietats de la llengua

1. Les varietats de la llengua

Llengua Catalana i Literatura, 1r de Batxillerat

Les varietats geogràfiques

Conceptes clau

• Geolectes (o dialectes geogràfics)
• Isoglossa

Dos grans blocs dialectals

• Català oriental
• Català occidental

Els dialectes catalans, característiques

Com sonen els dialectes?

Central

Com sonen els dialectes?

Rossellonès

Com sonen els dialectes?

Balear

Com sonen els dialectes?

Alguerès

Com sonen els dialectes?

Nord-occidental

Com sonen els dialectes?

Valencià

Les varietats funcionals o registres

Cada situació comunicativa determinada condiciona un determinat ús lingüsítc. La diversitat de situacions comunicatives es tradueix en l'existències de diversos registres (o varietats funcionals o estilístiques).

Un usuari és competent en una llengua quan és capaç és d'adaptar-la a les exigències de la situació.

Factors que determinen quin és el registre adequat a cada situació comunicativa:

Tema

Formalitat

Canal

Grau de familiaritat

Intencionalitat

El registre culte

Text científic o cinetificotècnic

Text literari

- Es basa fonamentalment en l'estàndard. - S'usa en publicacions i discursos de caràcter científic. - Intencionalitat objectiva. - Combinació del llenguatge amb altres llenguatges formals (formulacions, símbols...). - Expressió precisa i construcció lògica i coherent del discurs. - Precisió lèxica (monosèmia i denotació). - Ús de neologismes, manlleus, sigles, acrònims... - Priorització de la claredat i el rigor expositius.

- Expressió d'una voluntat estètica. - Manifestació artística, l'expressió lliure del creador, l'ambigüitat i la subjectivitat provoquen reaccions en el lector. - Llenguatge connotatiu: atribució de significats metafòrics o secundaris als mots. - Tres grans gèneres: poesia, prosa i teatre.

El registre estàndard

Propietats:

Apte per a tot tipus de manifestacions

Lligam de tots els parlants

Normativa coherent i integradora

Estable i flexible

Llengua independent

El registre col·loquial

Característiques: - Abundància d'oracions exclamatives i interrogatives. - Relaxament de la normativa lingüística. - Predomini de la juxtaposició i la coordinació. - Ús freqüent d'anacoluts, mots sobreentesos i elisions. - Ús de recursos estilístics (hipèrboles, sentit figurat...). - Abundància d'interjeccions, onomatopeies, diminutius, augmentatius, mots crossa, locusions, frases fets... - Presència d'un lèxic sovint pobre i poc precís. - Abundància d'interferències lingüístiques (barbarismes, calcs sintàctics...).