BUDISME (I)

davidt.sabadell@gmail.com

DAVID TORRAS

Introducció

El BUDISME (I)

Resum Budisme

Sidarta Gautama no va afirmar ni negar l'existència de divinitats, donat que aquestes eren irrellevants per a les seves idees, però posteriorment algunes branques del Budisme han desenvolupat un cert teisme, encara que els déus no són centrals en les seves práctiques.

Hi ha qui considera el Budisme com un sistema filosòfic més que com una religió donat que no contempla explícitament un déu. Els seus orígens també són atípics: el seu fundador, Sidarta Gautama, el Buda ("l'il·luminat"), no va fonamentar els seus ensenyaments en cap visió mística o aparició, sinó en conclusions assolides després d'un llarg període d'experiència i reflexió.

Presentació

Presentació

L'Índia en què va créixer Gautama estava dominada per les religions brahmàniques, inclosa la creença hindú en la idea de samsara: l'ànima humana dins d'un cicle etern de mort i renaixement. El Budisme va proposar una perspectiva radicalment diferent sobre com podia escapar-se d'aquest cicle: en comptes de basar-se en les pràctiques religioses hinduistes, com el culte i el ritual, Gautama proposava un canvi en l'estil de vida; en comptes d'uns textos sagrats revestits de l'autoritat divina, el Budisme oferia els ensenyaments del seu fundador com a punt de partença per a la meditació.

L'Índia de Gautama

01

01

Si al Budisme li faltava teologia, ho va compensar amb la seva anàlisi sobre les raons per les quals una ànima queda atrapada en el samsara i sobre com arribar a la il·luminació i el nirvana: l'extinció definitiva del desig, l'odi i la ignorància.

La doctrina budista es va transmetre oralment, en un primer moment al grup immediat de seguidors de Gautama, i després a través dels mestres dels ordes monàstics que ell va fundar. Els ensenyaments de Gautama no es van posar per escrit fins al segle I aC, segles després de la seva mort, al Tipitaka, que no va ser escrit en sànscrit, la llengua dels erudits, sinó en pali, un dialecte esrilanquès; d'aquí el seu nom comú de Canon Pali. Al Canon el van seguir comentaris com els Mahayana Sutras, que interpretaven els ensenyaments de Buda.

Dogmes bàsics

Dogmes bàsics (I)

Les quatre veritats són les següents: - Dukkha: la veritat del patiment. - Samudaya: la veritat de l'origen del patiment. - Nirodha: la veritat de la fi del patiment. - Magga: la veritat del camí cap a la fi del patiment. Aquesta última noble veritat fa referència al "camí del mig": l'estil de vida propugnat per Buda, format per vuit passos, que és tan fàcil d'entendre com difícil d'assolir.

Gautama va explicar que el principal obstacle per escapar del cicle del samsara era el patiment humà, causat per aquells desigs que no poden ser satisfets. Per explicar la naturalesa del patiment i com superar-ho va establir les "quatre nobles veritats", la doctrina central del Budisme.

Dogmes bàsics

Dogmes bàsics (II)

El Budisme mahayana va tenir un desenvolupament més "religiós", oferint als seus fidels temples i rituals així com un ric simbolisme i imagineria. Va declinar també a l'Índia però va ser adoptat amb entusiasme al Tibet, la Xina, Vietnam, Corea i Japó. Un element fonamental del budisme mahayana són els bodhisattvas, líders religiosos que han assolit la il·luminació però romanen a la terra per mostrar els camins als altres.

El Budisme es va estendre amb rapidesa des del nord de l'Índia fins al sud per tot el subcontinent i fins al nord de la Xina, i varen començar a sorgir diferents tradicions budistes. Les dues branques principals, theravada i mahayana, han perdurat fins avui amb variants regionals. El Budisme theravada, amb el seu enfocament auster i conservador, molt lligat als ensenyaments originals de Buda, es va veure reduït amb el temps al sud de l'Índia i especialment a Sri Lanka. En el segle XII es va veure revitalitzat quan el comerç el va introduir a Birmània, Tailàndia, Laos i Cambodja.

Difusió i diversificació

Difusió i diversificació

Es calcula que avui en dia el Budisme té més de 500 milions de seguidors, i es considera la quarta religió del món (després del Cristianisme, l'Islamisme i l'Hinduisme). Això no obstant, i a pesar del creixent interès occidental pel Budisme, tant religiós com filosòfic, ha experimentat un cert declivi des de la segona meitat del segle XX.

Les dues tradicions principals (theravada i mahayana) van experimentar ulteriors divisions, que van donar lloc a branques tan diferents com el Budisme zen, que aspira a netejar la ment per permetre la il·luminació instantània sense ritus, escriptures o raonaments de cap mena, i les diverses formes del Budisme tibetà, caracteritzat pels seus temples acolorits, imatges i rituals.

Difusió i diversificació

Difusió i diversificació (II)