Want to create interactive content? It’s easy in Genially!

Get started free

Renaixement

solet13

Created on April 15, 2018

Start designing with a free template

Discover more than 1500 professional designs like these:

Vaporwave presentation

Animated Sketch Presentation

Memories Presentation

Pechakucha Presentation

Decades Presentation

Color and Shapes Presentation

Historical Presentation

Transcript

El Renaixement

El Renaixement

una nova concepció de l'art

El Renaixement

Una nova visió del món

El Renaixement és el moviment cultural i artístic que domina Itàlia durant el segle XV i la resta d'Europa durant part del segle XVI.Els filòsofs, literats i artistes, es van inspirar en el món clàssic de Grècia i Roma. Reflectir la realitat de la manera més perfecta, harmoniosa i equilibrada va ser el gran objectiu dels artistes. Per això van obtenir el suport de prínceps, eclesiàstics i burgesos, que van esdevenir els seus mecenes i els van encarregar obres d'art.

En la imatge el partenó d'atenes

Els arquitectes de l'època s'inspiraran en l'arquitectura del món grec i romà i n'adoptaran els diversos elements compositius en les seves creacions.

Tot gira al voltant de l'home.

Que aconsegueix la seva felicitat a través de l'art, el coneixement i el pensament

L'ideal de persona en el Renaixement era un individu polifacètic i universal que coneix i domina totes les branques del coneixement, un exemple paradigmatic seria Leonardo da Vinci.

taller

L'art del Renaixement

  • Durant el Renaixement l'art es converteix en un element de prestigi. Es considera que els escultors i pintors desenvolupen un treball intel.lectual -no merament manual com a l'edat mitjana- i són apreciats com a artistes.
  • Escriuran tractats d'arquitectura, d'escultura i de pintura.
  • Per primera vegada l'art esdevé un objecte de mercat.

En la imatge el tractat de Palladio que Leonardo estava llegint en la seva biblioteca i taller.

Els temes són:

L'ésser humà es converteix en el tema central dels artistes.

La natura i individu com un tot perfecte i se'n resaltarà les qualitats estètiques.

El món està sotmés a regles i combinacions que li donen bellesa, harmonia i proporció

, El cànon de Policlet, escultor grec on apreciem l'ideal de bellesa masculina basat en les proporcions matemàtiues, tot el cos són set vegades el cap.

Més temes:

  • Els temes religiosos continuen sent una font d'inspiració però els personatges sagrats seran representats com si fossin personatges del Renaixement.
  • L'interès dels nobles i burgesos per l'art va comportar la realització de moltes escenes de vida quotidiana, que reflectien l'ambient cortesà de l'època.
  • L'interès en l'home va portar que molts prínceps i burgesos volguessin tenir retrats seus per deixar-los per la posteritat.

LORENZO DE MEDICI

Lorenzo de Medici i el seu germà Giuliano surten en aquesta escena religiosa amb la Verge i Jesús, juntament amb àngels que li aguanten la corona a la Verge. És una escena religiosa però quotidiana, li aguanten la ploma i el llibre en el que escriu la Verge.

El Renaixement Italià

Quattrocento, Renaixement que es concentra al segle XV a la ciutat de Florència sota l'estol de la família Medici.Cinquecento, Renaixement en el segle XVI on la ciutat que reunirà artistes i pensadors serà Roma amb els Papes de mecenes de l'art.

Detall de Florència amb la cúpula de Brunelleschi Detall de Roma amb la cúpula de Miquel Àngel

Arquitectura

  • ús d'elements senzills i ordenats
  • S'aplicaren proporcions matemàtiques als edificis.
  • Elements constructius clàssics: la llinda, el fris, els timpans, la cúpula romana en edificis i esglésies, les columnes gregues, l'arc de mig punt, la volta de canó

Arquitectura Renaixentista vs Gòtica

Santa Maria la Novella, de Leon Battista Alberti, a Florència.

Façanes amb frontos triangulars.

Austeritat en la decoració

Villa Capra de Palladio.

Ús de columnes dels ordres clàssics, dòriques i joniques

Exterior i cúpula de San Pietro in Montorio (Roma), de Donato Bramante.

Arc de Mig punt

Pintura i Escultura

Els pintors van recrear la mitologia clàssica, les escenes religioses i el retrat piscològic, així com el gust per recrear la natura, sovint idealitzada. Van utilitzar les lleis de la perspectiva, basades en l'estudi de la geometria. Els escultors es van interessar per la representació del cos humà, volums amb proporcionalitat i una harmonia perfectes. Es feien escultures exemptes i relleus per ornamentar els edificis, es van esculpir bustos de personatges de l'època i per primera vegada des de l'antiguitat estàtues eqüestres. En el Quattrocento cercaven proporcionalitat i equilibri, en el Cinquecento volien donar volum a les seves obres i representar emocions i sentiments.

VENUS Y MARTE, de Sandro Botticelli.

DAVID, de Donatello

Recordem que en època medieval, l'escultura no es trobava exempta, normalment eren relleus en les portalades i timpans de les esglésies i catedrals, on el poble podia entendre quin era el bon camí a seguir si no els dimonis i la tortura els perseguirien per tota l'eternitat.

Escultura en el romànic i el gòtic.

ARTISTES

ETAPA

PINTORS

ESCULTORS

ARQUITECTES

F. BRUNELLESCHIL.B. ALBERTI

FILIPPO LIPPISANDRO BOTTICELLI PIERO DELLA FRANCESCA ANDREA MANTEGNA

QUATTROCENTO

DONATELLO L.GHIBERTI

BRAMANTEANDREA PALLADIO MIQUEL ÀNGEL

LEONARDO DA VINCIMIQUEL ÀNGEL RAFAEL SANZIO GIORGIONE lAVINIA FONTANA SOFONISBA TIZIANO

CINQUECENTO

MIQUEL ÀNGELB. CELLINI

Basílica de Sant Pere, el cim del Cinquecento

La basílica de Sant Pere del Vaticà a Roma simbolitza el poder de l'Església i el mecenatge artístic que van exercir els papes. Se'n va començar la contrucció a la primeria del segle XVI i hi van treballar els grans artistes del Cinquecento.

A la basílica hi van treballar diversos arquitectes, Bramante, autor del projecte de 1506, i més tard Rafael. Miquel Àngel va realitzar la gran cúpula sobre l'altar major i els tres absis de la capçalera, i va pintar els frescos de la Capella Sixtina. El conjunt va ser acabat per Maderno amb la construcció de la façana el 1626.

Com s'aconsegueix la profunditat en la pintura?

Els artistes per representar la realitat, la natura, els obligava a representar un món tridimensional en una superfície plana. Per donar profunditat a l'espai, els artistes van inventar la perspectiva, que constitueix una gran aportació de la pintura renaixentista. En el Quattrocento els artistes van mostrar una tercera dimensió obrint un "forat imaginari" una porta, una finestra. És el punt de fuga que produeix la i.lusió òptica de veure qualsevol paisatge o espai amb sensació de profunditat. Van integrar en les escenes marcs arquitectònics que ajudaven a aquesta sensació de profunditat.

Perspectiva aèria i atmosfèrica

Al Cinquecento van intentar donar més sensació de realitat als quadres, a base de pintar "l'aire" dels quadres. Leonardo va ser el primer amb la tècnica de l'esfumat (sfumato), desdibuixant els contorns. Com passa a la realitat la distància desdibuixa els objectes. Els artistes també van evolucionar en el domini de l'ombra i la llum per donar volum i contrast a les figures (el clarobscur). Van començar a utilitzar pintura a l'oli, que permetia aconseguir més efectes i més textures.

La Mare de Déu de les Roques, 1494- 1508 de Leonardo da Vinci.

Per als pintors de Venècia, com Giorgione, el més important era el color. En la tempestat la natura és la protagonista. El pintor aconsegueix la profunditat gràcies als canvis cromàtics del paisatge, des de tonalitats càlides (ocres) en primer terme, a d'altres de més fredes (blaus i grisos) al fons.

L'expansió del Renaixement a Europa

El Renaixement es va estendre per Europa a partir del s.XVI.La introducció de l'estil nou va ser el resultat dels contactes amb artistes italians, i també el desig dels artistes d'altres països de plasmar la realitat més fidelment.

Alemanya

La parella incompatible de Cranach el vell

  • El triomf de la Reforma Luterana a Alemanya va fer que la temàtica religiosa la pintessin amb gran austeritat.
  • D'aquesta manera, els retrats, els paisatges i els temes mitològics, i escenes costumistes, del dia a dia, es van convertir en els temes principals de la pintura alemanya.
  • Autors destacats: Albrecht Dürer, Hans Holbein i Lucas Cranach el Vell.

Autoretrat Dürer

Retrat de Erasme de Rotterdam per Hans Holbein el Jove

França

Palau de Chenonceaux

Palau de Francesc I a Amboise, on trobem la tomba de Leonardo da Vinci

  • El Renaixement es va difondre a França molt aviat gràcies al rei Francesc I (1515-47) que es va envoltar d'artistes italians a la seva cort, entre els quals da Vinci.
  • Destaca sobretot l'arquitectura, amb la construcció de palaus i castells per a la reialesa i la noblesa.

Flandes

  • A Flandes el Renaixement italià va tenir poca influència.
  • Els pintors van desenvolupar un estil propi caracteritzat pel gust pel detall, el realisme, els retrats familiars, el paisatge i les escenes quotidianes.
  • Seran escasses les obres inspirades en l'antiguitat i en temes religiosos.
  • Segle XV: Cal destacar Jan Van Eyck i Rogier Van der Weyden.
  • Segle XVI: Pieter Brueghel el Vell (pinta la vida quotidiana)

pintors

escola

El Renaixement a Espanya

JOAN DE JOANES

VALENCIANA

JUAN DE BORGOÑAPEDRO BERRUGUETE

CASTELLANA

  • El Renaixement va arribar tard degut al fort arrelament del Gòtic.
  • A partir del s.XVI les influències d'artistes italians i flamencs i els viatges d'artistes espanyols a Itàlia van afavorir la introducció progressiva del nou estil

LUIS DE MORALES

EXTREMENYA

  • La pintura: Els artistes adoptaren la preocupació per la llum, el color, la perspectiva i es van centrar en els temes religiosos.
  • València va ser el centre artístic més actiu, amb una forta influència italiana.
  • També van destacar els artistes castellans i, més endavant, els pintors de retrats de la cort.

Luis de Morales

OBRA DE Joan de Joanes

El Greco

  • El gran geni de la pintura renaixentista fou El Greco (1541-1614) Domenico Theotokópulos, anomenta així pel seu origen grec.
  • De jove estigué a Itàlia on va aprendre dels mestres renaixentistes.
  • L'any 1577 s'instal.là a Toledo on va pintar un seguit d'obres mestres que van definir un estil molt personal.
  • Utilitzava un cromatisme molt viu (predomini de les tonalitats vermelloses i blavenques), contrast de la llum i complexitat de les composicions, plenes de figures allargades.
  • Obres més importants: L'enterrament del senyor d'Orgaz, el cavaller de la mà al pit.

Arquitectura i Escultura

L'arquitectura es va desenvolupar en tres fases: Estil plateresc: decoració en relleu en edificis gòtics, com el treball dels argenters. Estil classicista: models clàssics, utilització de columnes, llindes i frontons. Estil herrerià: absència decorativa, línies rectes

Adoració d'Alonso Berruguete

En l'escultura volen plasmar els sentiments religiosos, representant l'espiritualitat més que no pas la bellesa. Escultura en fusta policromada, retaules, monuments funeraris i imatges religioses. Escultors principals: Bartolomé Ordóñez, Alonso Berruguete

Juan de Herrera, El Escorial

El Renaixement a Catalunya

  • El Renaixement no va tenir un gran desenvolupament a Catalunya.
  • El Gòtic estava molt arrelat al territori sobretot arquitectònicament durant el s.XV i XVI.
  • Pere Blai, façana del Palau de la Generalitat, amb elements del Renaixement.

Escultura i Pintura

Els escultors forans van introduir el nou estil, com el València Damià Forment

En pintura segueix molt els retaules de tradició gòtica amb novetats renaixentitstes. Pere Nunyes amb el retaules de Sant Eloi Pere Mates molt influenciat per Durer.