El culte als temples i creences funeràries
Sabies que...
a un temple de l'antic egipte vivien els déus? I com a morada de les deitats, els simples mortals no podien entrar. El lloc de culte per al poble egipci es situa doncs al pati.
Només els sacerdots i altres funcionaris, en representació del Faraó, teniem permès l'accés a les cambres interiors del temple
Com eren aquests restringits temples?
Resistents, per suposat! Els déus viuen eternament, necessiten una casa en condicions. Estaven construïts amb materials com granit, gres i àmpliament decorats amb relleus i inscripcions. De temples de l'Imperi Nou, com Karnak o Luxor encara en queden restes.
Quins usos tenien?
- Lloc per a la consagració d'una o més divinitats
- Espai dedicat al faraó i on es venera la seva memòria
- A banda d'aquests, que serien els oficials, hi havia una sèrie de temples populars on la població podia deixar ofrenes com agraïment a una bona collita, un embaràs, etc.
Com s'estructurava el temple egipci?
Estàndar a partir de la XVIII dinastia:
- El piló, que constitueix l'entrada al temple en forma de mur i és característic pel seu monumentalisme- El pati, rodejat de columnes i on hom podia accedir-hi- Les sales hipòstiles, recinte que semblava un bosc de columnes que servia per rebre al déu. Accés restringit- El santuari, petita estància amb la imatge del déu i al qual només el sacerdot podia entrar.
El culte als temples
L'adoració al déu
El temple, metàfora de la creació
Diàriament els sacerdots portaven a terme una sèrie de tasques en nom del Faraó, uns rituals que consistien en vestir, alimentar i venerar la deitat per mitjà de cants.
El temple egipci s'entenia com una metàfora de l'univers i el procés de creació: des de les fosques profunditats del santuari s'arriba al pati, il·luminat pel sol.
El culte durant la dinastia ptolemaica (323 a.C - 30 a.C)
Serapis i el sincretisme religiós
- Aquest déu és resultat d'una osmòsi entre Apis i Osiris, amb similituts amb els déus grecs Hades i Zeus - La seva creació per part de la dinastia grega dels Ptolomeus respòn a una estratègia orientada a millorar la convivència entre egipcis i la nouvinguda població grega
El culte gaudí de gran popularitat al llarg dels anys, malgrat les inicials reticències dels egipcis
El major temple en el seu honor estava situat a Alexandria, destruït al segle IV d.C per una torba cristiana
Era representat per un home barbut amb un cistell de llavors al cap, referència a la fertilitat
El sincretisme religiós es un tret de l'Hel·lenisme i mostra la força de la cultura grega
Els espais funeraris
En el què concerneix a les dependències funeràries, la mòmia és l’element més important dels allí dipositats. Estava protegida per sarcòfags de materials i formes diversos, i entre les seves benes s’hi col·locaven amulets de tot tipus que garantien el seu benestar en el món d’ultratomba. Vasos cànops, uixebtis, representacions de divinitats funeràries, maquetes d’episodis del món terrenal, aliments… són els objectes que d’una manera més comú apareixen als equipaments sepulcrals de les tombes faraòniques.
Sabies que...
Des del punt de vista ritual, la momificació del cos era el procés que condicionava en més gran mesura la possibilitat de vida eterna.
De la mateixa manera, l’individu havia de disposar d’una tomba o casa de l’eternitat que acollís la seva mòmia, l’equip suficient per a la seva subsistència i una zona de culte. Però tots aquests preparatius no servien de res si l’ànima del difunt no superava el judici al què era sotmesa per part d’un tribunal presidit per Osiris, déu dels morts. Un judici que valorava la rectitud i virtuositat de la persona; en el cas de resultar favorable, l’accés a la immortalitat estava garantit i de no ser així moria irremeiablement
Recordes altres escenes semblants en pel·lícules ambientades en l'Antic Egipte?
T'interessa aprofundir?
Deixa'ns un comentari:
Anàlisi
alvaroraez
Created on January 7, 2018
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Randomizer
View
Timer
View
Find the pair
View
Hangman Game
View
Dice
View
Scratch and Win Game
View
Create a Word Search
Explore all templates
Transcript
El culte als temples i creences funeràries
Sabies que...
a un temple de l'antic egipte vivien els déus? I com a morada de les deitats, els simples mortals no podien entrar. El lloc de culte per al poble egipci es situa doncs al pati.
Només els sacerdots i altres funcionaris, en representació del Faraó, teniem permès l'accés a les cambres interiors del temple
Com eren aquests restringits temples?
Resistents, per suposat! Els déus viuen eternament, necessiten una casa en condicions. Estaven construïts amb materials com granit, gres i àmpliament decorats amb relleus i inscripcions. De temples de l'Imperi Nou, com Karnak o Luxor encara en queden restes.
Quins usos tenien?
Com s'estructurava el temple egipci?
Estàndar a partir de la XVIII dinastia:
- El piló, que constitueix l'entrada al temple en forma de mur i és característic pel seu monumentalisme- El pati, rodejat de columnes i on hom podia accedir-hi- Les sales hipòstiles, recinte que semblava un bosc de columnes que servia per rebre al déu. Accés restringit- El santuari, petita estància amb la imatge del déu i al qual només el sacerdot podia entrar.
El culte als temples
L'adoració al déu
El temple, metàfora de la creació
Diàriament els sacerdots portaven a terme una sèrie de tasques en nom del Faraó, uns rituals que consistien en vestir, alimentar i venerar la deitat per mitjà de cants.
El temple egipci s'entenia com una metàfora de l'univers i el procés de creació: des de les fosques profunditats del santuari s'arriba al pati, il·luminat pel sol.
El culte durant la dinastia ptolemaica (323 a.C - 30 a.C)
Serapis i el sincretisme religiós
- Aquest déu és resultat d'una osmòsi entre Apis i Osiris, amb similituts amb els déus grecs Hades i Zeus - La seva creació per part de la dinastia grega dels Ptolomeus respòn a una estratègia orientada a millorar la convivència entre egipcis i la nouvinguda població grega
El culte gaudí de gran popularitat al llarg dels anys, malgrat les inicials reticències dels egipcis
El major temple en el seu honor estava situat a Alexandria, destruït al segle IV d.C per una torba cristiana
Era representat per un home barbut amb un cistell de llavors al cap, referència a la fertilitat
El sincretisme religiós es un tret de l'Hel·lenisme i mostra la força de la cultura grega
Els espais funeraris
En el què concerneix a les dependències funeràries, la mòmia és l’element més important dels allí dipositats. Estava protegida per sarcòfags de materials i formes diversos, i entre les seves benes s’hi col·locaven amulets de tot tipus que garantien el seu benestar en el món d’ultratomba. Vasos cànops, uixebtis, representacions de divinitats funeràries, maquetes d’episodis del món terrenal, aliments… són els objectes que d’una manera més comú apareixen als equipaments sepulcrals de les tombes faraòniques.
Sabies que...
Des del punt de vista ritual, la momificació del cos era el procés que condicionava en més gran mesura la possibilitat de vida eterna.
De la mateixa manera, l’individu havia de disposar d’una tomba o casa de l’eternitat que acollís la seva mòmia, l’equip suficient per a la seva subsistència i una zona de culte. Però tots aquests preparatius no servien de res si l’ànima del difunt no superava el judici al què era sotmesa per part d’un tribunal presidit per Osiris, déu dels morts. Un judici que valorava la rectitud i virtuositat de la persona; en el cas de resultar favorable, l’accés a la immortalitat estava garantit i de no ser així moria irremeiablement
Recordes altres escenes semblants en pel·lícules ambientades en l'Antic Egipte?
T'interessa aprofundir?
Deixa'ns un comentari: