El caciquisme

“Para los enemigos la ley, para los amigos el favor”

El caciquisme

Ana Pérez, 2n Batx. B

Cánovas va dissenyar un sistema basat en el torn pacífic de dos partits en el poder. El Partit Conservador, dirigit pel propi Cánovas del Castillo, i el Partit Liberal, liderat per Sagasta.

No obstant això, el torn va ser un pur artifici polític, destinat a mantenir apartats del poder a les forces que quedaven fora de l'estret sistema dissenyat per Cánovas: les forces d'esquerra, el moviment obrer, els regionalismes i nacionalismes.

El sistema de torn garantia l'alternança pacífica al poder, posant fi durant un llarg període a l'intervencionisme militar i als pronunciaments.

El torn en el poder no era l'expressió de la voluntat dels electors, sinó que els dirigents dels partits ho acordaven i pactaven prèviament.

Per garantir el torn, es va recórrer al frau electoral per als quals es van utilitzar als cacics locals o provincials.

Mecanismes de frau electoral.

• Encasellat (1)

• Tupinada (2)

Per garantir el torn, es va recórrer al frau electoral per als quals es van utilitzar als cacics locals o provincials.

ENCASELLAT

TUPINADA

De forma pactada, el rei encarregava la formació d'un nou govern al partit que li tocava governar. El cap de gabinet convocava eleccions amb l'objectiu de construir-se una majoria parlamentària per governar de manera estable. Des del ministeri de Governació es confeccionava l'encasellat o llistes de diputats que haurien de sortir elegits i guanyadors a cada districte, reservant sempre alguns a l'oposició dinàstica.

Per aconseguir que l'encasellat imposat sortís guanyador, els cacics recorrien a la manipulació fraudulenta de les eleccions:

VS

• Manipulant els censos d'electors (en els quals s'incloïen a persones mortes que "exercien" el vot, o es excloïen altres vives).
• Coaccionant als votants.
• Comprant vots a canvi de favors (rebaixes d'impostos, sorteig de quintes, saldo de préstecs, agilitzar expedients que s'eternitzaven en les oficines estatals...).
• Canviant les urnes amb les paperetes o les actes de resultats electorals.

Els cacics

El frau electoral generalitzat que va caracteritzar el sistema de torn té lloc en el context d'un país agrari i endarrerit. La clau de l'adulteració electoral estava en els "cacics", que eren els encarregats de portar a la pràctica els resultats electorals acordats per les elits dels partits.

Els cacics eren personatges rics i influents en l'Espanya rural (terratinents, prestadors, notaris, comerciants...), els qui seguint les instruccions del governador civil de cada província, manipulaven les eleccions. Els governadors havien estat al seu torn informats pel ministre de Governació dels resultats que "havien" de sortir a les seves províncies, seguint el "encasellat" acordat per les elits polítiques.

Controlaven l'Ajuntament, essent alcaldes o nomenant-los, de manera que qualsevol tràmit burocràtic i administratiu, com passava per les seves mans, podien resoldre’l ràpidament o complicar-lo segons qui fos el peticionari i se sotmetés als seus interessos.

“El caciquismo sólo es posible en un país de gran propiedad agraria. El cacique es el ricacho del pueblo, él mismo es terrateniente o representante del terrateniente de alcurnia que reside en la Corte; de él depende que los obreros agrícolas trabajen o se mueran de hambre, que los colonos sean expulsados de las tierras o que las puedan cultivar, que el campesino media pueda obtener un crédito. La Guardia Civil del pueblo está en connivencia con él, el maestro (…) debe someterse a él, el párroco prefiere por lo común colaborar con él; en una palabra, es el nuevo feudal. (…). El caciquismo, como el feudalismo, tiene estructura piramidal partiendo del burgo o aldea; a la altura provincial hay cacique o caciques, que suelen colaborar con el “señor gobernador”.

Texto de Tuñón de Lara, M. La España del siglo XIX, Ed. Laia, Barcelona, 1974.