La Renaixença

LA RENAIXENÇA

(1833-1892)

Ona Giménez

DEURES:

QUÈ ÉS LA RENAIXENÇA?

Català: PAG: 212 EX: 7.1-7.10

La Renaixença és un moviment literari i polític de l'àmbit lingüístic català produït al segle XIX amb l'objectiu de preservar els signes d'identitat propis i recuperar l'activitat literària i les institucions culturals i polítiques.

04

FEBRER

IDEES DE LA IL·LUSTRACIÓ

• La raó i la ciència són la base del coneixement.
• Les persones tenen dret a la llibertat de pensament i d'expressió.
• L'estat ha d'estar al servei del benestar de les persones.
• El creixement econòmic i la prosperitat social s'han de basar en la propietat privada, el mercat i el lliure desenvolupament econòmic.

ANTECEDENTS DEL S.XVIII

LA IL·LUSTRACIÓ

La il·lustració és un moviment cultural que va transformar les idees i la manera d'entendre el món d'una part d'Europa.

ANTECEDENTS S.XVIII

Les Revolucions

A finals del segle XVIII es produeixen dos esdeveniments transcendentals que marquen l'inici d'una nova època: l'edat contemporània. Es tracta de la Revolució Industrial i la Revolució Francesa.

LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

Entre 1760 i 1830 Gran Bretanya pateix una transformació social profunda:

• Es creen les relacions laborals pròpies del sistema capitalista entre empresaris i treballadors
• La burgesia consolida el seu poder econòmic i lluita per aconseguir també el poder polític.
• La classe obrera comença a organitzar-se per defensar els seus interessos.

LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789)

La Revolució Francesa representa l'intent de posar fi a l'Antic Règim. Durant la primera meitat del segle XIX es configuraran els nous estats liberals europeus, regits per constitucions que estableixen sistemes parlamentaris i governs representatius.

31

DESEMBRE

A finals del segle XVIII, principalment a la Gran Bretanya i a Alemanya sorgeix un moviment nou que reivindica els valor de l'espontaneïtat, la imaginació i els sentiments. Aquest moviment s'anomena: Romanticisme.

EL SEGLE XIX

El Neoclacissime és un corrent artístic que imposava els valors clàssics d'ordre, equilibri harmonia.

EL ROMANTICISME

El Romanticisme és sobretot un moviment estètic que neix per oposar-se a l'ordre racional imposat pel Neoclassicisme del segle XVIII.

CARACTERÍSTIQUES DEL ROMANTICISME

• S'associa a conceptes com el caos, misteri, imaginació i passió.
• Es valora la creativitat de l'artista, la mirada subjectiva, la irracionalitat i el simbolisme.
• El romanticisme reivindica l'esperit.
• Els romàntics defensen la singularitat dels pobles.

• Punto primero
• unto

EL REALISME

El realisme neix a la segona meitat del segle XIX per oposar-se al Romanticisme.

El Darwinisme és la doctrina filosòfica que es basa en l'experiència i el coneixement empíric dels fenòmens naturals.

El Marxisme és una doctrina política i econòmica segons la qual els fets estan determinats per causes econòmiques i l'agent dels canvis històrics és la lluita de classes socials.

El positivisme és una doctrina filosòfica que es basa en l'experiència i el coneixement empíric dels fenòmens naturals.

NOVEMBRE

• Divulgar la història de l'edat mitjana i les obres dels autors medievals.
• Recollir, escriure i divulgar la literatura popular de tradició oral.
• Potenciar la presència de la llengua catalana.
• Codificar la llengua amb normes gramaticals i lèxiques.
• Crear institucions culturals que potenciessin l'activitat científica.

EL PROGRAMA DE LA RENAIXENÇA

CARACTERÍSTIQUES

TRES MOMENTS EMBLEMÀTICS DE LA RENAIXENÇA

• La publicació d'Oda a la pàtria, el qual recull els principis bàsics de la Renaixença.
• La instauració dels Jocs Florals a Barcelona. El seu lema era: ''Pàtria, Fe i Amor''. S'atorgaven tres premis ordinaris: l'Enlglantina d'or, la Viola d'or i argent i la Flor Natural. El poeta que guanyava els tres premis era proclamat Mestre en Gai Saber.
• La publicació de L'Atlàntida.

ELS JOCS FLORALS DE BARCELONA

Els jocs Florals van sorgir a Barcelona el 1833 i pretenien estimular el conreu de la poesia en català. El lema era "Pàtria, Fe, Amor". Per concursar calia escriure sobre aquests temes. Hi havia 3 premis: l'Englantina d'or per al millor poema patriòtic, la Viola d'or i argent per al millor poema religiós i la Flor Natural per al millor poema d'amor. El poeta que guanyava els tres era proclamat Mestre en Gai Saber. Àngel Guimerà va se un dels proclamats.

JACINT VERDAGUER, EL POETA ROMÀNTIC

Jacint Verdaguer va néixer a Folgueroles l'any 1845. Als 10 anys va començar a estudiar la carrera eclesiàstica i sobre els 20 va concursar als Jocs Florals de Barcelona. Va ser nomenat sacerdot l'any 1870. Al cap d'uns anys es va posar malalt i els metges li van recomanar viure a prop del mar, per així, recuperar-se. Ell ho va acceptar i va ser capellà a un transatlàntic. Allà va escriure l'Atlàntida.El 1879 Verdaguer va acceptar ser capellà de la família dels marquesos de Comillas.El 1886 va fer un viatge a Terra Santa d'on va tornar boig.Les autoritats el van suspendre a divinis, és a dir, que no podia exercir de capellà, l'any 1893.Va morir el 10 de juny de 1902 malalt de tuberculosi a Barcelona.

DUES DE LES OBRES DE VERDAGUER

Argument de l'Atlàntida

Un nàufrag d'una nau genovesa arriba a les costes de Portugal i és acollit per un ermità que li explica una antiga llegenda. Alcides viatja a l'Atlàntida per mirar de trobar un brot de taronger d'or del jardí de les Héspides. Per aconseguir-ho, s'ha d'enfrontar amb el drac que custodia els arbres d'or, fins a matar-lo. Amb la branqueta a la mà, Alcides té dret a casar-se amb la reina Hèsperis, però els seus fills, el atlans, volen impedir-ho. Aquest fet desencadena una sèrie de desgràcies que provoquen la desaparició de l'Atlàntida sota les aigües de l'oceà.

ARGUMENT DEL CANIGÓ

Cap a l'any mil, el Pirineu ha estat ocupat pels sarraïns. El comte Tallaferro i el seu germà Guifré lluiten per fer-los fora. Gentil, el fill del comte, és armat cavaller, i s'enamora d'una pastora, Griselda.Però una fada anomenada Flordeneu estima al Gentil. Aquesta el droga i es presenta en forma de Griselda, i fa que en Gentil abandoni el seu lloc de vigilància. Recorren junts la serralada i la fada li explica llegendes perquè ell se senti feliç.La fugida de Gentil provoca una derrota de l'exèrcit cristià, i el seu oncle surt a buscar-lo. Quan el troba el tira muntanya avall.Després transporten el cos de Gentil a l'ermita de Sant Martí del Canigó, i Guifré, en honor a la mort de Gentil construeix el monestir.

Mates: pàgina 47 exercicis 4.5. 6. 7

ÀNGEL GUIMERÀ

Àngel Guimerà va néixer a Santa Cruz de Tenerife l'any 1845. La seva mare era canària i el seu pare català. Era mulat. Es va mudar a Catalunya amb 8 anys.Tot i enyorar la seva terra va començar a escriure en català. L'any 1871 va fundar la revista La Reinaxença i l'any 1877 va ser declarat Mestre en Gai Saber als Jocs Florals de Barcelona. A partir d'aleshores va començar a escriure obres de teatre i es va convertir en el dramaturg català amb més èxit.El 1885 va col·laborar en la redacció del Memorial de Greuges. El 1895 va ser declarat president de l'Ateneu Barcelonès.Va morir a Barcelona l'any 1924.

DUES DE LES OBRES DE GUIMERÀ

MAR I CEL

Mar i Cel tracta d'una història d'amor impossible entre un pirata i una noia cristiana que ha sigut capturada.Els protagonistes comparteixen una infantesa terrible; en Saïd va veure com assassinaven a la seva mare i la Blanca va ser tancada en un convent per tota la vida.S'enamoren, però com que és un amor impossible encara que els personatges secundaris intenten ajudar-hi no es pot fer res.En Saïd coneix el seu futur incert, el que resumeix en poques paraules: ell és el mar i ella el cel i només es troben a l'horitzó. Una quimera que pot simbolitzar la mort que els espera.

TERRA BAIXA

Tracta d'un amor possessiu que sent en Sebastià, l'amo del poble, cap a la Marta.En Sebastià s'ha de casar amb una noia rica perquè té problemes econòmics i per això li busca un marit a la Marta, ja que sinó els pares de la pubilla no deixaran casar en Sebastià.En Tomàs coneix a una persona de Terra Alta innocent i salvatge el qual es diu Manelic i el fan casar amb la Marta creient que ella l'estima.La Marta es dóna compte que realment estima en Manelic i vol fugir a Terra Alta amb ell, però el Sebastià els enxampa; desterra a en Manelic i tanca a la Marta al molí.En Manelic torna per enfrontar-se amb el Sebastià i dins d'una forta discussió el mata i fuig feliç amb la Marta a Terra Alta.

NARCÍS OLLER

És el novel·lista més important de la literatura catalana del S. XIX.Va néixer a Valls el 1846. Va educar-se'n a casa de l'oncle matern que tenia una àmplia biblioteca d'autors clàssics i moderns.Als 16 anys es va traslladar a Barcelona a estudiar Dret i va exercir la seva carrera com a procurador dels tribunals. Però la seva autèntica vocació era ser escriptor.Va començar a escriure narracions d'estil romàntic i costumista castellà, però al cap de poc va decidir escriure en la seva llengua per la influència dels escriptors de la revista La Renaixença i perquè va arribar al convenciment que el català li permetia retratar més fidelment la societat de la seva època que volia descriure en les seves novel·les.A partir de 1880 va publicar les obres més importants.Va morir a Barcelona l'any 1930.

DUES DE LES OBRES DE OLLER

*Estudiar per l'exàmen de socials de Divendres

- La papallona-

Tracta d'una noia òrfena, anomenada Toneta, que s'enamora d'en Lluís, un noi què és faldiller i té relacions sexuals amb moltes noies. Toneta queda embarassada però en Lluís no en vol saber res de la criatura, finalment ella mor d'un desequilibri nerviós.

LA FEBRE D'OR

Tracta d'un fuster que s'enriqueix gràcies a les seves inversions a la borsa. Aconsegueix uns grans beneficis que li fan entrar a formar part de la burgesia.Però amb la seva actitud tirana i poc assenyada, la vida el porta a la pobresa ràpidament, l'home arruïna totalment.

LA NOVEL·LA REALISTA

La novel·la realista és el gènere literari predominant en les literatures europees de la segona meitat del segle XIX. A diferència de la romàntica, més imaginativa i sentimental la novel·la realista pretén emmirallar la realitat social i descriure-la amb objectivitat.