Want to create interactive content? It’s easy in Genially!
VÍCTOR CATALÀ
lauraferridelolmo
Created on May 6, 2017
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Vaporwave presentation
View
Animated Sketch Presentation
View
Memories Presentation
View
Pechakucha Presentation
View
Decades Presentation
View
Color and Shapes Presentation
View
Historical Presentation
Transcript
víctor català
CATERINA ALBERTI PARADÍS
Novel·lista, narradora, autora teatral i poeta modernista.
11 de setembre de 1869 (l'Escala) ─ 27 de gener de 1966 (l'Escala)
Vol dedicar-se al teatre, però després de l'escàndol produït arrel del monòleg La Infanticida, galardonat en els Jocs Florals d'Olot el 1898, decideix escriure narrativa breu i alguna novela.
Aquests gèneres la fan rebre un reconeixement immediat i marquen decisivament l'evolució de la narrativa catalana culta del s. XX. Es converteix en influència per a autores com Rodoreda.
Es veu obligada a amagar la seva identitat sota el nom de ploma Victor Català.
En els seus llibres analitza la situació de la dona en la societat de la època, les relacions de parella i el treball, sobre tot situats en l'escenari del camp. Dóna una imatge molt negativa, plena de violencia i crueltat.
El noucentisme significa un període en el que l'autora intenta adaptar-se als canvis i experimenta amb noves formes.
Escriu Drames rurals (1902), Ombrívoles (1904), Caires vius (1907) i la novel·la Solitud (1905), considerada la seva obra maestra.
El 1917 presideix els Jocs Florals. Es fa membre de l'Acadèmia de la Llengua Catalana el 1915, i de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 1923.
El 1924, guanya el segon accèssit a l'Englantina d'or als Jocs Florals de Barcelona amb el poema Cavalls del port.
Després d'aquesta etapa publica Un film (3.000 metres) (1926), amb tècniques procedents del cinema; altres volums de contes: La mare Balena (1920) i posteriorment Contrallums (1930), que contenen alguns dels seus millors relats.
També publica Mosaic (1946), un volum d'articles que descriuen aspectes autobiogràfics. Constitueix un testimoni important per entendre els problemes que va haver de superar com a escriptora.
En la postguerra, adapta els relats a la nova societat sorgida als anys trenta, i publica els llibres Vida mòlta (1950) i Jubileu (1951)
Publica els seus últims reculls de narracions i les seves Obres Completes (1951─1972). Després de la seva mort, l'editorial Selecta reeditarà la seva obra.