Genially sin título - Copy

LITERATURA CATALANA

- medieval -

- moderna -

Literatura medieval

TEMPS HISTÒRIC:

-segles XII-XV-

• Poesia trobadoresca (s.XII-XIII)

• Literatura religiosa i moralitzant (s.XIII-XIV)

• La narrativa històrica: Les Cròniques (s.XIII-XIV)

• La narrativa humanística (s.XIV-XV)

• La novel·la cavalleresca (s.XV)

• La poesia medieval (s.XV)

CONTEXT HISTÒRIC

Gràcies al Concili de Tours (any 813), que va autoritzar la predicació de les llengües romàniques de cada indret, es va poder començar a escriure oficialment en català. Els comtats catalans eren independents en aquesta època. En aquesta època es comencen a escriure textos en català. Els primers en són Forum Iudicum, que es va traduir al català durant el regnat de Ramon Berenguer IV (1113-1162), i Les Homilies d'Organyà, un recull de sarmons datat del s.XII.

POESIA TROBADORESCA

AUTORS

Guillem de Bergedà

Guillem de Cabestany

Succeeix durant els segles XII-XII. La època més antiga en que es conserven textos en català. El català es difierencia de les altres llengües romàniques.S'escriu bàsicament en occità. Els escritpors d'aquesta època s'anomenen trobadors.

Cerverí de Girona

Guillem IX d'Aquitània

Guerau III de Cabrera

Ramón Vidal de Besalú

ELS TROBADORS

RELACIÓ AUTORS-OBRES

Verenguer de Palou

Alfons el Trobador

COMPOSICIONS

TROBADORS

Eren els escriptors de l'època medieval. Eren persones cultes i normalment escribien cançons (poemes amb música de tema amorós). Es diferencien dels joglars per que els joglars no escribien les seves composicions.

TROBAIRITZ

La majoria de trobadors eren homes, però no tots. A les dones se les anomena trobairitz.

COMPOSICIONS DELS TROBADORS

• Cançó: Poemes amb música i de tema amorós. Era la composició més popular.

• Amor cortès: El trobador (om) enamorat d'una dama (midons), escriu poemes d'amor amb un pseudònim (senhal) perquè el marit (gilós) no descobreixi de qui es tarcta. Hi haurà gent de la cort (lausengièr) que intentarà esbrinar a qui es dirigeixen les cartes.
• Sirventès: Atac personal del trobador contra algú altre.

RELACIÓ AUTORS-OBRES

Els trobadors es valien de la poesia per expressar la opinió sobre algú o sobre alguns temes (sirventés). Per expressar amor (amor cortès) o per lloar (plany) també utilitzaven la poesia. Era el medi de la època per expressar sentiments.

GUILLEM DE CABESTANY

Guillem de Cabestanh

Escrit en occità

Va néixer el 1188 i va morir al 1212. Va ser un trobador especialment famós per la seva vida literària. No es coneixen gaires detalls de la seva vida real.

GUILLEM DE BERGUEDÀ

Va néixer el 1138 i va morir el 1196

És el trobador català del qual ens han arribat més textos. El podem conèixer gràcies a documents de l'època i de les seves pròpies composicions. Es conserven 32 poesies.

CERVERÍ DE GIRONA

Va néixer el 1259 i va morir el 1285. Va ser un trobador vinculat a la casa reial.

De la seva obra es conserven un total de 120 composicions. És l'obra més extensa i diversa que es té de cap trobador.

GUILLEM IX D'AQUITÀNIA

TÍTULO 1

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetuer adipiscing elit. Aenean commodo ligula eget dolor.

TÍTULO 2

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetuer adipiscing elit. Aenean commodo ligula eget dolor.

RAMÓN VIDAL DE BESALÚ

Va néixer a Besalú. Se'l coneixia com a trobador, poeta i compositor.

És un trobador que es recorda sobertot per la seva obra Las rasós de trobar.

GUERAU III DE CABRERA

TÍTULO 1

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetuer adipiscing elit. Aenean commodo ligula eget dolor.

TÍTULO 2

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetuer adipiscing elit. Aenean commodo ligula eget dolor.

VERENGUER DE PALOU

Va ser un trobador català, del comtat del Rosselló.

Es conserven dotze composicions seves, totes de temàtica amorosa, de les quals vuit van acompanyades de notacions musicals en el cançoner. Una de les seves cançons és: S'ieu sabi'aver guiardo, descriu la seva total submissió a la seva dona.

ALFONS EL TROBADOR

TÍTULO 1

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetuer adipiscing elit. Aenean commodo ligula eget dolor.

TÍTULO 2

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetuer adipiscing elit. Aenean commodo ligula eget dolor.

LITERATURA RELIGIOSA I MORALITZANT

TÍTULO

RAMON LLUL

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetuer adipiscing elit. Aenean commodo ligula eget dolor.

TÍTULO

TÍTULO

TÍTULO

TÍTULO

TÍTULO

TÍTULO

RAMON LLUL

Palma, Mallorca, 1232 - Tunnis, Tunísia, 1316. Va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí.

És conegut per la seva obra escrita en català, occità, llatí i àrab. Es conserven 240 obres, d'entre les quals, es poden destacar el Llibre de contemplació en Déu, el Llibre de l'ordre de cavalleria, el Llibre de Santa Maria...

LA NARATIVA HISTÒRICA: LES CRÒNIQUES

BERNAT DESCLOT

JAUME I

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetuer adipiscing elit. Aenean commodo ligula eget dolor.

RAMON MUNTANER

PERE III EL CERIMONIÓS

TÍTULO

TÍTULO

TÍTULO

TÍTULO

JAUME I

TÍTULO 1

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetuer adipiscing elit. Aenean commodo ligula eget dolor.

TÍTULO 2

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetuer adipiscing elit. Aenean commodo ligula eget dolor.

BERNAT DESCLOT

És un historiador, probablement originari del Vescomtat de Castellnou, va viure la segona meitat del segle XIII.

Va escriure la més antiga de les quatre grans Cròniques: Llibre del rei en Pere d'Aragó e dels seus antecessors passsats coneguda com la Crònica de Bernat Desclot.

RAMON MUNTANER

Peralada, 1265 - Eivissa, 1336.

Va ser un militar, administrador, polític i cronista català, ciutedà de València i de Mallorca. Conegut per ser redactor d'una de les quatre grans cròniques.

PERE III EL CERIMONIÓS

Va ser sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València i de Serdenya.

Va impulsar l'obra literària produïda per la Cancelleria Reial.

LA NARRATIVA HUMANÍSICA

TÍTULO

BERNAT METGE

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetuer adipiscing elit. Aenean commodo ligula eget dolor.

TÍTULO

TÍTULO

TÍTULO

TÍTULO

TÍTULO

TÍTULO

BERNAT METGE

Va néixer entre 1340 i 1346 i va morir al 1346. Va ser un escriptor, traductor i primer representant de l'humanisme a les lletres catalanes. És considerat un dels millors prosistes.

Lo somni

És la seva obra maestra. Tracta de que quan ell estava a la presó, se li va aparèixer en somnis el rei Joan I. L'obra està en prosa, dividida en quatre llibres.

LA NOVEL·LA CAVALLERESCA

JOANOT MARTORELL

ANÒNIM, CURIAL E GÜELFA

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetuer adipiscing elit. Aenean commodo ligula eget dolor.

TÍTULO

TÍTULO

TÍTULO

TÍTULO

TÍTULO

TÍTULO

CURIAL E GÜELFA

És una novel·la cavalleresca. Està escrita en un català de preferències lèxiques valencianes i amb italianismes.

-1901, Antoni Rubió i Lluch la van publicar per primer cop. -1930-33 ,va ser editada per Ramon Aramon. -2007, Antoni Ferrnando va publicar una edició corregida. -2011, Quaderns Crema van publicar una edició crítica i commentada a cura de dos autors.

JOANOT MARTORELL

Valencia, 1410-1465

Va ser un escriptor medieval, conegut per haver escrit Tirant lo Blanc, la seva obra més coneguda i considerada la primera novel·la d'Europa.

LA POESIA MEDIEVAL

TÍTULO

AUSIÀS MARCH

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetuer adipiscing elit. Aenean commodo ligula eget dolor.

TÍTULO

TÍTULO

TÍTULO

TÍTULO

TÍTULO

TÍTULO

AUSIÀS MARCH

Regne de València, 1400-1459. Va ser un poeta i cavaller valencià medieval, un dels més importants del Segle d'Or valencià. S'han conservat 128 poemes provenients dels manuscrits i edicions antigues, que s'han classificat segons la temàtica: d'amor, de mort, morals i espirituals.

OBRES

-Los cantos de amor: dividida en cinc cants, representant les cinc etapes de la vida de l'autor. -Los cantos de muerte: format pels sis poemes dedicats a la seva dona. -El canto espiritual

Literatura moderna / decadència

TEMPS HISTÒRIC

- segles XVI-XVIII -

• Renaixement:

• Poesia

• Narrativa

2. Barroc:

• Poesia

3. Neoclassicisme:

• Teatre

RENAIXEMENT

Cristòfor Despuig: Narrativa

Pere Serafí: Poesia

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetuer adipiscing elit. Aenean commodo ligula eget dolor.

TÍTULO

TÍTULO

TÍTULO

TÍTULO

TÍTULO

TÍTULO

PERE SERAFÍ

Fou un poeta i pintor català del Renaixement. Va ser un home que tocava diferents arts: era pintor, escriptor i també havia tocat un instrument. La seva primera ocupació era la pintura.

OBRES

-Va publicar "Dos llibres", un conjunt de 170 poemes distribuïts en dues parts, una de profana i una altra d'espiritual. -També és autor de sonets, madrigals, octaves rimades, epístoles, emblemes (comentaris de dibuixos), cançons i poemes.

CRITSÒFOR DESPUIG

Va ser un escriptor en llengua catalana i humanista espanyol. Va ser «un home del Renaixement»: fou un cavaller de formació cortesana que, després de nombrosos actes cavallerescos, exercí un càrrec polític en la governació de la Tortosa del segle XVI

OBRES

És autor d’Els col•loquis de la insigne ciutat de Tortosa, datats en 1557, l'obra en català en prosa més interessant del segle XVI.

BARROC

TÍTULO

Francesc Vicent Garcia: Poesia

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetuer adipiscing elit. Aenean commodo ligula eget dolor.

TÍTULO

TÍTULO

TÍTULO

TÍTULO

TÍTULO

TÍTULO

FRANCESC VICENT GARCIA

Fou un poeta i eclesiàstic català. Va escriure prosa, teatre i poesia. És el primer gran escriptor de la literatura catalana barroca. Era de verb fàcil i ocurrent, d'ingeni singular i amb l'acudit sempre a flor de llavis. El seu volum està compost tant de poemes de gènere satíric, com de poemes de temàtica religiosa i amorosa.

OBRES

-Sonets: A una hermosa dama de cabell negre que se pentinava en un terrat ab una pinta de marfil i les Dècimes d'un galan a les llàgrimes d'una dama. -La seva obra més important és el Sermó predicat a Girona en les exèquies de Felip III.

NEOCLASSICISME

TÍTULO

Joan Ramís: Teatre

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetuer adipiscing elit. Aenean commodo ligula eget dolor.

TÍTULO

TÍTULO

TÍTULO

TÍTULO

TÍTULO

TÍTULO

JOAN RAMÍS

Va ser un escriptor, historiador i advocat. Va escriure sobretot en espanyol i menorquí. És la figura més important del neoclassicisme literari català.

OBRES TEATRALS I POÈTIQUES:

• 1769: Lucrècia • 1775: Arminda• 1783: Rosaura • 1783: Tirsis i Filis. Ègloga per un maonès• 1809: Poesies burlesques i amoroses

CONTEXT HISTÒRIC LITERATURA MODERNA

Reneixament: Narrativa

Reneixament: Poesia

El període de l'Edat Moderna engloba els moviments artístics del segle XVI al XVIII que són el Reneixament, el Barroc i el Neoclacissisme.

Barroc: Poesia

Barroc: Narrativa

Neoclacissisme: Narrativa

Neoclacissisme: Poesia

Reneixament: Poesia

La poesia reneixentista va seguir tres línies bàsiques:

-Una línia mediavelittzant molt influenciada per les obres d'Ausiàs March.

-Una línia de clara influència italianaque va intentar adaptar els moviments propis de la poesia en llengua catalana

-Una línia de caire popular que imitava la poesia popular i tradicional

Reneixament: Narrativa

És un tipus d'historiografia que busca eleborar la història pròpia de cadascun dels estats catalans.

Es desenvolupen temes de mites, especialment mmites clàssics i llegendes.

Els temes estan estretament dirigits cap a la finalitat anterior.

Barroc: Poesia

Es poden distingir dues postures

EL CONCEPTISME

Un corrent estètic que utilitzava l’enginy i la burla per impressionar tothom.

EL CULTERANISME

Cercava l’expressió de la bellesa absoluta a partir de l’exageració de les formes utilitzades en el Renaixement.

BARROC: NARRATIVA

En la literatura barroca trobem:

Una continuació de la producció d’obres historiogràfiques.

Després de la Contrareforma catòlica hi ha una proliferació de sermons adaptats als cànons retòrics de l’època.

La consciència individual que havia sorgit al renaixement es veu en les autobiografies i els dietaris.

NEOCLASSICISME: POESIA

Aquesta va ser creada per la Societat Maonesa de Cultura que no peranyia a la monarquia castellana, sinó que pertanyien a l'imperi britànic.

Es caracteritza per la introducció del vers alexandrí, el caràcter narratiu davant del líric, la finalitat per la didàctica, la tendència a mitificar totes les relacions vitals i intel·lectuals de l’individu.

Temàticament representaven el mite arcàdic, la recreació de paissatges bíblics i el mite moral

NEOCLASSICISME: NARRATIVA

Es continuen escrivint obres historiogràfiques i també se n'escriuen de didàctiques i religioses, que és la predominant.

Sovint s'acostuma a escriure en català tot i que degut a algunes circunstàncies es tendeix a emprar el castellà

No es pot parlar d'una prosa creativa ja que les obres solien tindre un caràcter erudit, científic o ideològic.

POESIA TROBADORESCA

Guillem de Bergedà

Guillem de Cabestany

La època més antiga en que es conserven textos en català. Difierenciació de les llengües romàniques.

Cerverí de Girona

Guillem IX d'Aquitània

Trobadors/trobairitz.

Temàtica

Desenvolupament d'altres arts. Literatura espanyola.

Guerau III de Cabrera

Ramón Vidal de Besalú

Context històric.

Verenguer de Palou

Alfons el Trobador