TREBALL TDR

L’ ANÀLISI DE LA MEMÒRIA I EL SEU FUNCIONAMENT

Laura Balladares 2n de Batxillerat

• Per què he escollit aquest tema? • Què em qüestiono? • Parts d'aquest treball. • Dificultats que se m'han presentat durant el treball.

INTRODUCCIÓ

6.LA RECUPERACIÓ DE LA INFORMACIÓ I ELS SEUS PROBLEMES . 6.1.L'OBLIT . 6.2.DISTORSIONS I ALTERACIONS DE LA MEMÒRIA.

MARC TEÒRIC 1. LA MEMÒRIA I LA SEVA COMPLEXITAT. 2. ESTUDIS DE LA MEMÒRIA. 3. PROCESSOS BÀSICS . COM ES FORMA UN RECORD? 4. ELS PRINCIPIS DE L’ INVESTIGACIÓ DE LA MEMÒRIA. 5. ESTRUCTURA I FUNCIONAMENT DE LA MEMÒRIA. 5.1. TEORIA DE EMMAGATZEMATGE MÚLTIPLE DE LA MEMÒRIA. 5.2. TEORIA DELS NIVELLS DE PROCESSAMENT. 5.3. ALTRES TIPUS DE MEMÒRIA.

ÍNDEX

PART PRÀCTICA METODOLOGIA D’INVESTIGACIÓ MÈTODE DE PUNTUACIÓ. PRESENTACIÓ I INTERPRETACIÓ DELS RESULTATS CONCLUSIÓ BIBLIOGRAFIA WEB GRAFIA

MARC TEÒRIC

Els processos cognitius basics pel qual els humans adquirim, emmagatzemem i recuperem records es donen gracies al fet que som capaços de percebre, aprendre i recordar, i això implica la memòria. Què és la memòria? És una funció cognitiva que tenim els humans que ens permet enregistrar, retindré, emmagatzemar i recuperar informació, de vegades voluntàriament i d’altres involuntària, així adquirim experiències, coneixements i habilitats mitjançant l’aprenentatge. La memòria ens juga, de vegades, males passades això és degut al fet que la memòria no és perfecta, sinó que conviu amb errors i il·lusions. La memòria ens permet recordar experiències viscudes en el passat i que han modificat el nostra manera de ser, creant així la relació memòria-identitat, aquestes enriqueixen la nostra vida quotidiana i ens fa saber qui vam ser, qui som i qui serem en un futur. És, doncs, la responsable de definir-nos i de crear la nostra pròpia identitat, i d’influenciar les nostres accions davant d’una situació, depenent si l’experiència viscuda ha sigut positiva o negativa.

1. LA MEMÒRIA I LA SEVA COMPLEXITAT

“Ser es, esencialmente, ser memoria; es encontrar una forma de coherencia, un vínculo entre lo que somos, lo que queríamos ser y lo que hemos sido.” LLEDÓ, Emilio, El silencio de la escritura, Ed. Centro de estudios constitucionales, Madrid, 1991, p. 56.

Sense la memòria no seriem capaços de pensar, percebre o, el més important, d’aprendre, ja que la informació que se’ns dona mai no seria apresa i ens vindria tot sempre de nou, la qual cosa ens dificultaria molt la vida . A l’hora d’utilitzar la memòria per recordar tindrem els nostres desavantatges ja que podrem recuperar informació amb més o menys facilitat, depenent del nostre propi coneixement que es basarà en com hem enregistrat aquesta informació i, el més important, amb quina freqüència l’utilitzem. Un dels avantatges que ens proporciona la memòria és que és selectiva i esta lligada a l’oblit de tal manera que aquest ens afavoreix. És important destacar que no tots els fets viscuts s’emmagatzemen ja que existeix una selecció de fets rellevants, i el que no interessa s’elimina. Així doncs podem resumir la importància de la memòria en quatre trets importants: - La memòria és un suport personal i és la que ens identifica. - Està lligada a distorsions. - És la base de qualsevol conducta intel·ligent. - Ens permet oblidar.

La memòria pot ser estudiada per dos punts de vista diferents, el de la psicologia o el de la neuropsicologia. Quan parlem des del punt de vista de la psicologia, veiem la memòria com un procés mental en el qual els humans som els processadors de la informació que codifiquem, conservem i recuperem. Quan parlem del punt de vista de la neuropsicologia, la veiem, en canvi, com un procés bioquímic, en el qual la informació sensorial es converteix en senyals electroquímiques que, des de els òrgans sensorials, van a parar al nostre cervell, on es filtraran i s’emmagatzemaran. Els nous records s’enregistren de manera que connecten amb d’altres ja emmagatzemats prèviament i amb els quals tenen una gran similitud. Això ens permet recordar les coses d’una manera més fàcil, ja que els nostres records estan relacionats de manera que s’assemblen.

2. ESTUDIS DE LA MEMÒRIA

http://www.elchiguirebipolar.net/wp/wp-content/uploads/2014/04/Neuronas.jpg

• Codificació. És el procés pel qual transformem els estímuls externs rebuts en una representació mental. Aquesta informació té un recorregut neuronal específic.

• Emmagatzematge. És el procés pel qual retenim la informació per utilitzar-la quan es necessita. Aquest emmagatzematge és possible gràcies a la ordenació de la informació en esquemes i agrupacions de conceptes per tal de formar un coneixement i poder entendre aquesta informació rebuda.

• Recuperació. Procés pel qual recuperem la informació prèviament emmagatzemada. Es pot donar de manera voluntària o involuntàriament. La informació que es pretén recuperar pren el mateix recorregut que quan s’ha codificat.

3.PROCESSOS BÀSICS. COM SE FORMA UN RECORD?

Les primeres investigacions van ser dutes a terme per tres homes: el psicòleg alemany Hermann Ebbinghaus (1850-1909), el psicòleg angles per Frederic Barlett (1886-1969) i finalment per George Miller. Hermann Ebbinghaus: 1. Com més llarga és la llista d'elements a memoritzar, més gran és el nombre de repeticions necessàries per recordar-la amb exactitud. 2. La llista es reté durant més temps si el numero de repeticions és més elevat. 3. Si la repetició es fa espaiada en el temps és més eficaç a l’hora de recordar. 4. La major pèrdua de informació es produeix en els primers vint minuts, i és molt menor en les hores i dies següents. Així Ebbighaus va establir les primeres relacions entre la memòria, les repeticions i l’oblit. Frederic Barlett. George Miller.

4. ELS PRINCIPIS DE L'INVESTIGACIÓ DE LA MEMÒRIA.

5.ESTRUCTURA I FUNCIONAMENT DE LA MEMÒRIA.

Només existeix un sol tipus de memòria ? A l’hora de parlar de memòria es pensa que es parla d’un sol mecanisme. Això no obstant, la psicologia experimental demostra el contrari Els records no estan emmagatzemats en un sol lloc en el cervell, sinó que cada sistema de memòria té el seu propi circuit. Per tant, si tenim algun tipus de lesió només es veuran afectades algunes memòries, no totes. A l’hora de classificar la memòria, donar-li una estructura i especificar el seu funcionament no només tenim un sol tipus de memòria sinó que en tenim de diferents. Dues teories, la teoria de “Emmagatzematge múltiple de la memòria”, proposada per Atkinson y Shiffrin (1968) i la teoria de “Nivells de processament de la informació”, proposada per Kenneth Craick i Robert.s Lochart (1972).

5.1. TEORIA DE EMMAGATZEMATGE MÚLTIPLE DE LA MEMÒRIA.

• MEMÒRIA SENSORIAL

• MEMÒRIA A CURT TERMINI

• MEMÒRIA A LLARG TERMINI

Kenneth Craick i Roberts Lochart no estaven d’acord amb la teoria d’emmagatzematge múltiple de manera que plantegen una teoria alternativa, la teoria dels nivells de processament. Aquesta teoria consisteix en tres nivells de processament de la informació: superficial, intermedi i profund.

5.1. TEORIA DELS NIVELLS DE PROCESSAMENT

• Superficial: és el que percep la informació sensorial que deixa una petita constància i desapareix ràpidament

• Intermedi: és aquell nivell que reconeix la informació.

• Profund: és aquell que fa que la informació perduri, ja que la informació s’ha processat amb un gran esforç mental.

5.1. ALTRES TIPUS DE MEMÒRIA

A més a més, la memòria es pot classificar segons dos paràmetres bàsics: - Temporal, en funció del temps que persisteix la informació. - Domini, en funció de com pot ser emmagatzemada la informació. Podem trobar la memòria explicita o declarativa, implícita o procedimental, episòdica i semàntica. Segons el paràmetre temporal podem trobar a memòria sensorial, memòria a curt termini i memòria a llarg termini. Segons el seu domini podem trobar:

• MEMÒRIA IMPLÍCITA I EXPLICITA

5.1. ALTRES TIPUS DE MEMÒRIA

• MEMÒRIA EPISÒDICA, SEMÀNTICA

• MEMÒRIA EMOCIONAL

• MEMORIA AUTOBIOGRÀFICA

La realidad no es nunca unitaria. Sólo existen fragmentos: piezas, órganos, minutos. Fragmentos en el tiempo y fragmentos en el espacio. Partículas que la memoria une creando la ilusión de continuidad, como la retina funde los fotogramas creando la ilusión del movimientoVicente SÁNCHEZ, fragmentos. FILOBLOGUERA

Què és recordar? Doncs no és més que recuperar informació apresa prèviament emmagatzemada al nostre cervell. Tot i així no són còpies exactes d'informació, sinó que la memòria les reelabora. Quan es recorda, les connexions neuronals de l'escorça són estimulades per la informació i vinculen al context emocional en què es van formar. Es creu que la memòria és unitària però, quan s’intenta recuperar informació els sistemes de memòria prèviament esmentats treballen de manera conjunta unificant petits fragments i reomplin els buits. Això crea la il·lusió que el record és un únic funcionament i que es dóna en un sol mecanisme mental. Hi ha diversos factors que influeixen en els records.

6. LA RECUPERACIÓ DE LA INFORMACIÓ I ELS SEUS DESAVANTATGES

“Mandó mi madre por uno de esos bollos, cortos y abultados, que llaman magdalenas, que parece que tienen por molde una valva de concha de peregrino. Y muy pronto, abrumado por el triste día que había pasado y por la perspectiva de otro tan melancólico por venir, me llevé a los labios una cucharada de té en el que había echado un trozo de magdalena. Pero en el mismo instante en que aquel trago, con las migas del bollo, tocó mi paladar, me estremecí, fija mi atención en algo extraordinario que ocurría en mi interior. Un placer delicioso me invadió, me aisló, sin noción de lo que lo causaba.MILLER, George, A., Introducció a la psicologia, Alianza Editorial, Madrid, 1968. Pg.221

El record pot funcionar de diferents formes, podem distingir el reconeixement, la rememoració i el reaprenentatge. Totes serveixen per recuperar la informació que s'ha emmagatzemat. - El reconeixement és una manera sensorial de recordar, on alguna cosa o algú ens sembla familiar sense que necessàriament es pugui anomenar o identificar d'algun mode. També es poden reconèixer certs objectes o rostres que han estat presents en una situació. - La rememoració és la forma més inflexible del record. Quan es rememora es reprodueix alguna cosa apresa temps enrere i amb freqüència els senyals de recuperació han desaparegut o són molt escasses. Pot ser voluntari o involuntari - El reaprenentatge és quan es pensa que quan alguna cosa ja no es recorda, és més fàcil aprendre-ho per segona vegada que no pas per primera.

6. LA RECUPERACIÓ DE LA INFORMACIÓ I ELS SEUS DESAVANTATGES

Per què l’oblit és important? Doncs perquè si recordéssim tot el que hem viscut tindríem molts problemes. Els psicoanalistes reconeixen l’oblit com una arma de defensa de les experiències doloroses que permet disminuir el seu impacte i poder seguir amb la nostra vida normal. L’oblit és pot donar principalment per dos factors: una saturació de la informació o bé problemes en la recuperació d’aquesta. Però poden haver altres factor com ara: - Una lesió o degeneració cerebral. - Per repressió - Interferència - Falta de processament. - Context inadequat

6.1. L'OBLIT

Hi ha un distinció entre una distorsió i una alteració de la memòria.Existeixen diferents tipus de alteracions de la memòria uns de molt lleus, com per exemple la incapacitat de recordar rostres (prosopagnosia) i altres de molt greus i que poden ser permanents com per exemple: - Hipermnèsia: és aquella que fa que puguem recordar moltes coses inútils - Paramnèsia: és l’elaboració de falsos records, és normal que tothom tingui entre un o dos records que siguin totalment producte de la nostra imaginació o que es vegin influenciats per informació externa, però, la paramnèsia, és un abús d’aquests records, aquesta alteració es pot donar en mentiders patològics.

6.1. DISTORSIONS I ALTERACIONS DE LA MEMÒRIA.

PART PRÀCTICA

METODOLOGIA D'INVESTIGACIÓ.

MÈTODE DE PUNTUACIÓ.

METODOLOGIA D’INVESTIGACIÓ

• La investigació pràctica l’he feta sobre una mostra de 77 alumnes, d’entre 16 i 18 anys, distribuïdes en 49 noies i 28 nois.

• S'ha realitzat tres proves diferents a alumnes.

• s’han realitzat en dos dies diferents i entre els dos dies hi ha hagut una diferencia de dues setmanes.

METODOLOGIA D’INVESTIGACIÓ

Primer dia, primera prova.

METODOLOGIA D’INVESTIGACIÓ

Primer dia, segona prova.

METODOLOGIA D’INVESTIGACIÓ

Primer dia, tercera prova.

1. Elaboració d’una llista de 20 paraules aleatòries. 2. Canviar la llista amb el company del costat 3. Un minut i mig per memoritzar la llista. 4. Apuntar les paraules al darrere de la llista. 5. Tornar a fer el procediment però memoritzant la llista mitjançant relacions.

METODOLOGIA D’INVESTIGACIÓ

Segon dia

Passades dues setmanes vaig tornar a les classes a repetir la pràctica. En aquest cas el que havien de fer és reproduir els signes, la llista de paraules i el text, amb la finalitat de veure quin percentatge de pèrdua de capacitat retentiva s’havia produït

DISCUSSIÓ DELS RESULTATS

signes

Text

Llista de paraules

NOTES FINALS

CONCLUSIONS