Want to create interactive content? It’s easy in Genially!

Get started free

VORES CONVERGENTS

alba.g.selva

Created on September 28, 2016

Start designing with a free template

Discover more than 1500 professional designs like these:

Correct Concepts

Microcourse: Artificial Intelligence in Education

Puzzle Game

Scratch and Win

Microlearning: How to Study Better

Branching Scenarios Challenge Mobile

Branching Scenario Mission: Innovating for the Future

Transcript

VORES CONVERGENTS

Salva CatalánMarina Chaves María Galán Alba García 4t ESO C

Què són?

Dues plaques amb escorça oceànica col·lisionen. Una capa subdueix baix l'altra iniciant-se la fusió i l'activitat volcànica.Es caracteritzen per ser zones de destrucció de les plaques litosfèriques. Hi ha dos tipus de fenòmens associats a vores convergents.

Zones de subducció

Zones de col·lisió continental

Zones de subducció

A mesura que la litosfera oceànica s'allunya de la dorsal on es va formar, es refreda i es fa més densa. Quan xoca contra una altra placa, es doblega i se submergeix o és subduïda al mantell, segons un pla inclinat, a una velocitat de 10-15 cm per any. Les restes poden arribar fins a la zona D'' per efecte de la gravetat. L’expressió en superfície de les zones de subducció són les fosses oceàniques, associat a les quals pot haver-hi un arc d’illes, si la subducció es produeix sota una vora de placa amb l’escorça oceànica, o una serralada arran de la línia de costa, si la subducció es produeix sota una vora de placa amb l’escorça continental. Les zones de subducció són àrees amb una intensa activitat volcànica i sísmica; els focus sísmics, alguns dels quals es troben a 700 km de profunditat, se situen sobre el pla de subducció, anomenat també pla de Benioff, segons la tectònica de plaques.

https://www.youtube.com/watch?v=T8sexE0vYTk&feature=youtu.be

La placa subduïda és sempre oceànica, perquè és més densa, però la placa cavalcant, que és la que es mantéen la superfície, pot ser oceànica o continental. en els dos casos es produeixen processos semblants:

S'hi destrueix litosfera oceànica.

S'hi genera una intensa activitat sísmica i volcànica.

S'hi prrodueix magnetisme per la fusió del basalt de la placa subduïda.

S'hi produeix metamorfisme i deformacions per l'increment de la pressió i la temperatura.

Arcs d'illes

Fonamentalment d'origen tèrmic, són zones volcàniques de sismisitat intensa, el que pot donar lloc a tsunamis i ones gegants que poden ser devastadores allà on arriben.Normalment es troben en els màrgens en els que la litosfera oceànica és subduïda sota una altra litosfera oceànica, en els màrges de subducció, acostumen a formar fosses oceàniques que es formen juntament amb els arcs d'illes i són les zones més profundes de la Terra.

La subducció, que pot durar més de 200 m.a , genera dos tipus d'orògens.

Arcs d'illes

Orògens tèrmics

Orògens tèrmics

En la subducció, si la placa cavalcant està formada per litosfera oceànica, a la vora s'hi forma una serrelada volcànica que rep el nom d'orogen tèrmic. Un exemple d'aquest són els Andes.

Vores convergents de col·lisió continental

A mesura que els blocs s'acosten, la litosfera oceànica que hi ha entre els dos és subduïda sota la continental. Al llarg del temps l'aigua desapareix i bona part dels sediments dels fons oceàniques s'acumulen per compressió i s'alcen.

Quan xoquen els blocs continentals, les plaques no són subduïdes perquè la litosfera continental és massa lleugera per a poder enfonsar-se fins al mantell. En aquest cas, les enormes forces de compressió fan que una de les plaques cavalque sobre l'altra, fins que el moviment convergent s'atura. Les dues plaques queden unides amb una sutura formada per la nova serralada. Així els continents van augmentant de grandària.

Els processos

- El gruix de la litosfera continental augmenta, i arriba a duplicar-se, per l'encavacament d'una placa sobre una altra. - S'hi forma una serralada o orogen de col·lisió, com l'Himàlaia, els Pirineus i les Bètiques a España. Generalment, les parts més altes d'aquestes serralades estan formades per roques sedimentàries procedents dels sediments oceànics, rics en fòssils d'organisme aquàtic com ara mol·luscos, quinoderms, peixos, etc. - Es produeix un ascens isostàtic de l'orogen per l'espenta que exerceix el mantell sobre la litosfera engruixida.

BIBLIOGRAFIA

· El llibre de Biologia i Geologia. · Un vídeo de YouTube.